Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Theodor Barth
Història
Política
Polític alemany, diputat del Reichstag (1887) i cap del partit liberal radical.
Se separà del govern l’any 1902 per desacord amb la política intervencionista
Theodor Reding
Història
Militar
Militar suís.
Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn juliol del 1808, on tingué una part decisiva en la victòria Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars o de Cardedeu, desembre del 1808, juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després El seu germà, Ludwig…
Theodor von Neuhof
Història
Aristòcrata aventurer alemany.
Aconseguí d’encapçalar la rebellió corsa contra la sobirania de Florència i es féu proclamar rei de Còrsega amb el nom de Teodor I abril del 1736 Obligat a renunciar a la corona 1738, es refugià a Londres
Karl Theodor von Dalberg
Història
Baró de Dalberg.
Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes
Frederic Guillem I de Prússia

Frederic Guillem I de Prússia en un retrat de Samuel Theodor Gericke (1713)
Història
Rei a Prússia (1713-40).
Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta burocràcia
Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i hel·lenista alemany.
Format a les universitats de Bonn i de Berlín, prengué part en la guerra Francoprussiana 1870 i viatjà per Itàlia i Grècia Casat amb la filla de Theodor Mommsen, ensenyà a Berlín, Greifswald, Göttingen i finalment Berlín, on obtingué la càtedra de grec 1897 Des del seu magisteri universitari i en els seus escrits es revelà com el mestre indiscutible de la filologia clàssica Publicà treballs sobre la tragèdia Griechische Tragödien übersetzt , 1899 Aischylos Tragoediae , 1914, la història de la filologia Geschichte der Philologie , 1921, la mètrica grega Griechische Verskunst,…
sionisme
Història
Judaisme
Moviment creat a la segona meitat del segle XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.
De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment…
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,