Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Arqueologia
Història
Militar
Militar i arqueòleg.
Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…
Fernando Fernández de Córdoba y Rodríguez de Valcárcel
Història
Militar
Militar.
Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89
marquesat de la Roca
Història
Títol concedit el 1789 a Antoni d’Oriol i de Montagut (Tortosa 1752-1801), regidor de Tortosa (1793).
Passà als Juez-Sarmiento, als León, als Rodríguez de Valcárcel, comtes de Pestagua, i als Núñez-Robres
ducat de Pinohermoso
Història
Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal
ducat de Noccera
Història
Títol senyorial concedit el 1521, en el regne de Nàpols, a Tiberio Carafa e Cantelmo, primer comte de Soriano, després d’haver comprat aquesta ciutat, casat amb Jerònima de Borja-Llançol de Romaní, besneboda del papa Alexandre VI.
El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió