Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
comtat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1901 al diputat a les corts i senador Marià de Vilallonga i d’Ibarra (Bilbao 1864 — 1913), fill del figuerenc Josep Vilallonga i Gipuló.
Continua en la mateixa família
comtat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve
, senyor de Vilallonga.
El succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa
marquesat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1710 pel rei arxiduc Carles III a Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de Vilallonga del Camp.
El 1916 fou rehabilitat per la seva neta cinquena Carme de Dalmases i d’Olivart, baronessa de Pierola Ha passat als Fontcuberta
Jordi de Vilallonga i Velasco
Història
Militar
Militar.
Segon comte de sa Cova, fill i successor del primer cavaller de Sant Joan Assolí el grau de tinent general i fou conseller de guerra del rei Felip V, procurador reial de Mallorca i virrei interí del Perú
Lluís de Castellví i Vilallonga
Història
Militar
Militar.
Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910
Pere Ramon Safortesa i de Vilallonga
Història
Cavaller.
Pertanyia a l’orde de Calatrava Lluità a Flandes i fou procurador reial a Mallorca El 1611 fou lloctinent general interí de Mallorca i en 1625-26 fou virrei de Sardenya El 1632 fou creat comte de Santa Maria de Formiguera
Simó de Vallgornera i de Vilallonga
Història
Cavaller, senyor de Vallgornera, fill i successor de Jaume de Vallgornera.
Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser alçat aquest, emprengué una guerra de…
Josep Mestres i Miquel
Història
Política
Agronomia
Polític, metge i agronomista.
Diputat provincial, membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, president de la Diputació de Tarragona 1913-18 i conseller de la Mancomunitat 1914-18 Fou destituït per la Dictadura de la presidència del collegi de metges de Tarragona enfrontà els problemes del camp i promogué una càtedra ambulant d’agricultura
comtat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit en 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Mallorca).
El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma
Pere Franquesa i Esteve
Història
Comte de Vilallonga.
Entrà al servei del futur duc de Lerma Acompanyà Felip III a València 1599 i a Barcelona, on fou secretari de la cort d’aquell any El 1600 fou nomenat secretari d’estat per als afers d’Itàlia, càrrec que aprofità per a enriquir-se desmesuradament Els enemics del duc de Lerma denunciaren els seus abusos i fou detingut i processat 1607