Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Víctor Manuel I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1802-21).
Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I
Constantí I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1913-17 i 1920-22).
Fill de Jordi I , el qual succeí, i d’Olga de Rússia Durant la Primera Guerra Mundial es declarà partidari dels Estats Centrals i volgué salvar la neutralitat de Grècia S’oposà al president del consell de ministres E Venizelos , que cedí Tessalònica als aliats França sostingué Venizelos i el rei fou obligat a abdicar juny del 1917 Tornà al poder a la mort del seu fill Alexandre I 1920, però l’expulsió de les forces gregues d’Esmirna pels turcs 1922 el feu abdicar de nou a favor del seu fill Jordi Hom el volgué considerar successor dels emperadors bizantins i, per…
Alexandre I de Bulgària
Història
Primer príncep de Bulgària (1879-87), fill d’Alexandre de Hessen-Darmstadt.
Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie parlament búlgar, gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics En produir-se l’aixecament nacionalista 1885 de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a Pirot i els…
Miquel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1341-42 i 1343-49), succeí l’emperadriu Anna Anakhutlu, però el partit bizantinòfil el deposà i col·locà al tron el seu fill Joan III.
Temps després, Miquel I fou restablert, però hagué d’abdicar i fou succeït per Aleix III
Guillem I d’Albània
Història
Rei d’Albània (1914).
Membre d’un antic llinatge Wied elevat a la dignitat de príncep el 1874, fou designat 1913 príncep del nou estat d’Albània En esclatar la Primera Guerra Mundial hagué d’abdicar
Muḥammad III de Granada
Història
Tercer rei de Granada (1301-08), fill i successor de Muḥammad II.
Amplià els dominis granadins conquesta de Ceuta, el 1206, i de diverses places nord-africanes però, esdevingut cec, fou obligat a abdicar a favor del seu germà Naṣr Malalt també aquest 1310 tornà al govern temporalment
Yūsuf
Història
Soldà alauita del Marroc (1912-27).
Assolí el govern en ésser obligat a abdicar el seu germà Ḥāfiẓ per les autoritats franceses Durant el seu mandat augmentà considerablement la penetració econòmica de França al Marroc, i el seu poder restà reduït únicament a l’ordre espiritual
Pu Yi
Història
Emperador de Xina, amb el nom de Xuantong (1908-12), i de Manxukuo, amb el nom de Gangde (1934-45).
Obligat a abdicar el tron xinès 1912, fou proclamada la República Collaborà amb els japonesos, que el feren regent 1932 i emperador de l’estat de Manxukuo Lliurat pels soviètics als comunistes xinesos 1945, restà en captivitat fins el 1959
Maximilià II Josep de Baviera
Història
Rei de Baviera (1848-64).
Ocupà el tron en abdicar el seu pare, Lluís I S'oposà a la unificació d’Alemanya sota l’ègida de Prússia i fou partidari de la reunió dels petits estats alemanys com a tercera força enfront d’Àustria i de Prússia
Borís II de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (969-972).
La guerra amb el gran duc de Kíev, Sviatoslav, que envaí Bulgària, convertiren aquest en enemic perillós per a Bizanci L’emperador Joan I Tsimiscés decidí d’intervenir i derrotà els russos, però forçà Borís II a abdicar, i s’annexà la Bulgària occidental 972
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina