Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
abolicionisme
Història
Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud; començà amb les campanyes iniciades pels britànics a la fi del segle XVIII.
La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena 1815, però fou més teòrica que real Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió 1861-65, es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista fundada el 1865 estigué especialment lligada als republicans Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico 1873 A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en diverses etapes a…
Anti-corn Law League
Història
Moviment lliurecanvista organitzat el 1839 a Manchester per a aconseguir l’abolició de les lleis proteccionistes sobre el blat importat ( Corn Laws
).
Els seus principals dirigents foren Richard Cobden i John Bright La Lliga es dissolgué el 1849 en aconseguir l’abolició 1846-49 de les tarifes proteccionistes
desvinculació de patrimonis
Història
Legislació complementària de les lleis desamortitzadores espanyoles del s XIX en virtut de la qual foren posats en circulació els béns vinculats a la noblesa (mayorazgos) i abolides les senyories jurisdiccionals.
El problema de la necessitat de desvincular, que ja s’havien plantejat els illustrats, tingué les primeres repercussions pràctiques els anys 1798 i 1799, quan hom permeté la venda de predis vinculats sempre que el producte de les vendes fos ingressat a la caixa d’amortització El primer plantejament coherent del problema no arribà, però, fins a les corts de Cadis, que decretaren l’abolició de les senyories jurisdiccionals 6 d’agost de 1811 La durada d’aquestes mesures fou molt efímera, puix que foren anullades amb la tornada de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional hom avançà un pas més…
Mehmet VI
Història
Darrer soldà otomà (1918-22), nebot de Mehmet V.
Amb l’abolició del soldanat intentà de proclamar-se califa a Al-Ḥiǧāz
Jove Irlanda
Història
Associació nacionalista irlandesa que tenia «The Nation» (fundat el 1842) per portaveu.
Criticà l’actitud legalista d’O'Connell i del moviment per a l’abolició de la unió amb Anglaterra Promogué una revolta camperola que fracassà 1848
Rafael María de Labra

Rafael Maria de Labra
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Fou partidari de l’autonomia de les Antilles i de l’abolició de l’esclavitud i collaborà en la fundació de la Institución Libre de Enseñanza
Isabel de Brasil
Història
Princesa imperial del Brasil.
Filla de Pere II del Brasil, fou regent durant les absències d’aquest 1871-72, 1876-77 i 1887-88 El 1888 acceptà l’abolició de l’esclavitud
corts de Cadis
Història
Assemblea de diputats reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis), Cadis i Madrid.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista,…
Achille-Victor de Broglie
Història
Duc de Broglie.
Polític francès Collaborà amb Napoleó I, i durant la Restauració fou partidari de Lluís-Felip Fou ministre i contribuí a l’abolició de l’esclavatge Després del cop d’estat del 1851 es retirà de la política
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina