Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bisbat de l’Alguer
Detall de l’absis de la catedral de Sant Pere i Sant Pau del bisbat de l’Alguer
© Rossend Gri i Casas
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat erigit el 8 de desembre de 1503 per butlla d’Alexandre VI, publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per reestructurar els bisbats de l’illa.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà Francesco de Branconovo 1524-…
Édouard Detaille
Pintura
Història
Militar
Pintor militar francès.
Serví una societat que necessitava l’exaltació patriòtica, després de la derrota del 1870 Autor d' El somni Invalides, París, les decoracions de l’absis del Panteó i sales de l’Hôtel de Ville de París Fou mestre de Josep Cusachs
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI
Espinzella
Història
Casa forta situada dins el terme de Viladrau (Osona), a la vall del riu de Mules, entre aquesta vila i Taradell.
Era una vila rural ja el 966 Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan s XII, i des del s XVI fou una masia important l’edifici és gòtic s XIV-XV, amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181 té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella
castell de Vallalta
Història
Antiga fortificació prefeudal denominada força de Vallalta o de Sant Feliu, dins de l’actual terme municipal de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc