Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Rodrigo de Bastidas
Geografia
Història
Navegant i explorador castellà.
El 1501, acompanyat de Juan de la Cosa i Vasco Núñez de Balboa, recorregué el litoral colombià El 1521 hi fundà la colònia de Santa Marta
majestat
Història
Política
Títol honorífic donat als emperadors i les emperadrius i als reis i les reines.
Emprat com a tal a partir del s XIII, però exclusiu de l’emperador, s’estengué a poc a poc als reis, i esdevingué corrent al s XVII El terme va acompanyat d’un possessiu sa Majestat
veguer de la ciutat
Història
Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.
Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers
crismó

Crismó
©
Història
Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Χριστός.
A vegades presenta forma de creu Sovint també apareix acompanyat d’una A i una Ω Gravat ja en les monedes de Constantí des del 315 i posat al capdamunt del seu estendard, fou motiu especial de decoració en sarcòfags i altres monuments Fou també usat, a l’edat mitjana, en l’escriptura de documents
discret | discreta
Història
Tractament donat, als Països Catalans i durant l’Antic Règim, als notaris, procuradors, cirurgians, apotecaris i altres membres de l’estament d’artistes, i també als preveres.
Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d' honorable o venerable o afegit a aquest honrable i discret , venerable i discret Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius honrat, savi i discret
Ramon Alquer
Història
Cavaller.
Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat 1305, es refugià en un campanar amb dos companys Hi resistiren tots els atacs, fins que el coemperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit
Guillem VII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1149-72) i d’Omelàs des del 1168, fill i successor de Guillem VI i de Sibil·la de Mataplana.
Havia acompanyat el seu pare als setges d’Almeria i de Tortosa En 1135-55 fou presoner de Ramon V de Tortosa Es casà 1157 amb Matilde, filla d’Hug II de Borgonya En 1159-60 lluità contra Tolosa, al costat dels catalans i els anglesos, i prengué Caors Acollí el papa Alexandre III de Montpeller el 1162 i el 1165 i fou defensat per aquest contra les pretensions dels genovesos, que aspiraven al monopoli de la navegació d’altura a la Mediterrània occidental Això conduí Montpeller a l’aliança amb Pisa
Roger David Casement

Roger Casement
Història
Patriota irlandès.
En 1892-1912 fou cònsol britànic a diversos indrets de l’Àfrica portuguesa, del Congo i del Brasil A partir del 1913 milità en el moviment independentista irlandès Iniciada la Primera Guerra Mundial, passà a Berlín a través dels EUA per tal d’obtenir l’ajuda alemanya El 1916 s’embarcà en un submarí alemany vers Irlanda, acompanyat d’un vaixell carregat d’armes, que fou capturat pels anglesos Casement fou fet presoner a les costes de Chiarraí, dut a Londres, jutjat, penjat i enterrat com a traïdor Les seves restes foren solemnement reenterrades a Dublín el 1965
alçament de Mieres
Història
Revolta ocorreguda a Mieres (Garrotxa) pel setembre del 1484.
Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences
aprenent
Història
Jove que treballava per aprendre un ofici sota les ordres i instruccions d’un mestre amb el qual convivia, de nit i de dia, durant un temps que variava segons l’edat i la capacitat de l’aspirant.
El patró, a més d’ensinistrar el deixeble en la pràctica de la professió, tenia cura de proveir-lo de menjar i de beure, de vestir-lo i de calçar-lo, tant en salut com en malaltia, i en alguns casos el remunerava, a més, amb un petit salari Inscrit al gremi corresponent, un cop complert el contracte d’aprenentatge, l’aprenent no cotitzava ni tenia dret de vot no podia canviar d’amo més de tres vegades Es presentava, acompanyat pel mestre, a l’examen dels prohoms del gremi i, una vegada superada la prova, era inscrit a la categoria de fadrí o oficial