Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
heftalita
Història
Individu pertanyent a una tribu turcomongòlica provinent de l’Àsia central que, durant els ss V i VI, conquerí el Turquestan rus, exercí una forta pressió sobre Pèrsia i l’Índia i penetrà a l’Afganistan (484).
L’acostament d’aquesta població altaica cap a l’Occident coincidí amb el primer assentament dels turcs al Pròxim Orient
Entesa Cordial
Història
Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa l’inici de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d’Anglaterra i Lluís Felip de França.
El terme reaparegué el 1904 amb l’acostament francobritànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa
Rèquila
Història
Rei dels sueus (441-448).
Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I
Constança de Sicília
Història
Filla de Pere II de Sicília, exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I, rei de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354.
Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra
Johann Reinold Patkul
Història
Patriota livonià.
Governador de Livònia, s’oposà a Suècia, que el condemnà a mort 1694, i hagué d’exiliar-se Procurà d’obtenir el suport de Polònia, Rússia i Dinamarca, per alliberar Livònia 1699 Al servei del tsar 1701, intentà de conquerir Posnània, sense èxit Les negociacions entre Polònia i Rússia el menaren a cercar un acostament d’aquesta amb Suècia Lliurat als suecs pels polonesos, morí torturat
Oixíu d’Armènia
Història
Rei de la Petita Armènia (1308-20).
Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V
Enric II de Xipre
Història
Rei de Xipre (1284-1306 i 1310-24), i darrer rei de Jerusalem (1284-91).
Fill del rei Hug III, succeí el seu germà Joan I Deixà que els mamelucs d’Egipte s’emparessin de Terra Santa 1291 i que el soldà al-Malik al-Ašraf li prengués Síria Fou segrestat i destronat el 1306, però fou restablert el 1310 Inicià una política d’acostament al casal de Catalunya-Aragó casà 1315 la seva germana Maria amb el rei Jaume II, i ell mateix es casà 1318 amb Constança, filla de Frederic III de Sicília Els catalans havien obtingut d’ell 1291 mesures favorables per al comerç
Juan Vázquez de Mella y Fanjul
© Fototeca.cat
Història
Polític asturià, una de les figures principals del tradicionalisme.
Diputat des del 1893 i orador grandiloqüent, fou un dels portaveus del seu credo a les corts Durant la Primera Guerra Mundial es declarà germanòfil, la qual cosa provocà el trencament amb Jaume de Borbó, que era partidari dels aliats Fundà el partit tradicionalista i El Pensamiento Español 1919 Per a ell, els tres puntals del tradicionalisme són la unitat catòlica, la monarquia cristiana i la llibertat municipal Propugnava una representació corporativista i, en política internacional, era partidari de la federació amb Portugal i de l’acostament a l’Amèrica Llatina Els seus…
Félicité-Robert de Lamennais
Filosofia
Història
Política
Pensador i home polític francès.
Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848…
Ricard Fornells
Història
Economia
Dirigent obrer.
Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937 fou elegit…