Resultats de la cerca

Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí la introducció…

Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias ,…

Enginyer, cap a 1879-80 es relacionà amb la societat lliurepensadora La Luz de Barcelona Abandonà el republicanisme federal per a militar en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882-85 i en el cercle La Regeneración Molt amic d’Anselmo Lorenzo i influït per ell, collaborà molt a Acracia 1886-88, El Productor 1887-93 i Ciencia Social 1895-96 Formulà la teoria de l' anarquisme sense adjectius per a superar la polèmica entre anarcocollectivisme i anarcocomunisme Representà els anarquistes de la península a les conferències internacionals de París 1889 i de Brusselles…

Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les…

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació de…

Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación  1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera Internacional…

Anarcocomunista rus De família aristocràtica, abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia A Suïssa 1872 prengué contacte amb els bakuninistes de la Primera Internacional Tornà a Rússia, on fou empresonat 1874, però aconseguí d’escapar 1876, i residí exiliat a la Gran Bretanya, a Suïssa i a França Es relacionà amb Brousse, Malatesta i Reclus i fundà les revistes Le Révolté , anarcocomunista, a Suïssa 1878, i Freedom , llibertària, a Anglaterra 1886 Escriví Paroles d’un révolté 1885, La conquête du pain 1892 i unes memòries 1902 Defensà la idea de la diversitat d’…

Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…