Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
banda de la fe
Història
Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.
Actuaren especialment a la zona nord de Catalunya Es destacaren les dirigides per Joan Costa el Misses , pel Trapense i per l’antic republicà Georges Bessièrs Llur actuació facilità l’establiment de la Regència d’Urgell 1822, però, davant els atacs d’Espoz y Mina, la majoria passaren a França Foren dissoltes el 1824, un cop restablert l’absolutisme
angelet
Història
Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’administració francesa (edicte reial de l’any 1661).
L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els…
Borrell I de Pallars
Història
Comte de Pallars (963-995), juntament amb els seus germans Ramon II i Sunyer.
Era fill dels comtes Llop i Goltregoda, la qual, a la mort del comte 950, governà com a tutora dels seus fills, menors d’edat Els dos germans Ramon II i Borrell ja actuaren sols el 963, tot i que Ramon II conservà una supremacia i es titulà també comte i marquès Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills
bucaner
Història
Aventurer d’origen europeu establert a les Antilles (s XVI).
Els bucaners ocupaven les illes de Santo Domingo i San Cristóbal i es dedicaven a l’agricultura, la caça i el comerç Expulsats el 1630 per Fadrique de Toledo, es concentraren a l’illa de la Tortuga i actuaren contra les colònies castellanes Aliats amb els filibusters, prengueren part en la presa de Panamà, comandats per Henri Morgan 1671 El tractat d’Utrecht 1713 significà pràcticament llur desaparició
José de Armendáriz
Història
Primer corregidor de Tarragona (1717).
Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la guerra de Successió Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost del 1713 Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona abril del 1717
Emigdi August Santamaria i Martínez
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics
Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral
Caçador
Història
Família procedent de Basilea, arrelada a Catalunya a partir del final del segle XV.
Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador Guillem Caçador s’installà a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader Els fills i nets del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona i assoliren el privilegi de cavaller 1548 i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país a la conselleria de Barcelona i a la…
Yūsuf ibn Tašfīn
Història
Soldà almoràvit (1061-1106).
Consolidà la formació de l’imperi amb la conquesta del N d’Àfrica —fundació de Marràqueix 1070, que instituí com a capital— Sembla que la caiguda de Toledo 1085 a mans d’Alfons VI de Castella el decidí a ajudar els andalusins passà l’estret i vencé els cristians a Sagrajas o Zallaca 1086 Malgrat ésser derrotat al castell d’Aledo 1088, s’imposà als taifes andalusins exceptuant València, en poder del Cid, i els estats vassalls d’aquest Els principals lloctinents de Yūsuf que actuaren a les terres dels Països Catalans foren Muḥammad Ibn ‘Ā'iša i Muḥammad al-Mazdalī Adoptà el títol…
Revolució de Juliol
Història
Aixecament revolucionari que tingué lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que provocà la caiguda de Carles X de França.
Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les ordenances era…