Resultats de la cerca

De primer exercí l’ofici de rellotger al seu país, però després del 1830 comparegué a París i afirmà ésser l’hereu de Lluís XVII Alguns personatges legitimistes li concediren un cert crèdit, però, finalment, fou expulsat de França el 1836

Historiador francès És autor de diverses obres sobre la història constitucional de França Histoire de l’ancien gouvernement de France 1727, État de la France 1727, etc, en les quals defensa el feudalisme i afirma l’origen germànic de l’aristocràcia francesa

Fou majordom dels reis angevins Ladislau i Joana II i dels del casal d’Aragó, Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols Escriví records autobiogràfics, un elogi de Nàpols on afirma que la ciutat era plena de catalans i una crònica de la mateixa ciutat, molt interessants lingüísticament

Afirmà el dret d’associació, reunió, manifestació i propaganda, a més a més de diverses millores socials sou mínim, assegurança obligatòria, foment del cooperativisme, nacionalització de les vies de comunicació, municipalització dels serveis públics, etc Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i obrí la via per a la formació d’Estat Català

Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana

Consistia, fonamentalment, en la reserva de l’emissió de bitllets a un sol banc i en la cobertura íntegra de les emissions per moneda metàllica o lingots, amb l’excepció d’una petita fracció constant, representada a les caixes del banc per valors de l’estat El sistema perdurà substancialment fins a la Primera Guerra Mundial, sotmès, però, des del primer moment, a un procés de desgast així, el 1847, el Banc d’Anglaterra hagué de demanar al Tresor l’autorització de sobrepassar el volum legal de bitllets El segon element de la Peel Act equival a l’anomenat currency principle de la Currency…

Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del…

El nom d’aquest monarca procedia del fet que hom el suposava, alhora, sacerdot Cap a la fi del s XIV, gràcies a les relacions de missioners, hom pogué precisar que la llegenda tenia un fonament remot en l’existència del regne cristià d' Etiòpia , anomenat sovint des d’aleshores terra del Preste Joan Als Països Catalans, per les nombroses relacions comercials amb la Mediterrània Oriental, la llegenda adquirí una força notable i ja Ramon Llull afirmà que calia que els cristians europeus units alliberessin el Preste Joan dels infidels que l’amenaçaven Posteriorment, malgrat els…

Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una…

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts…