Resultats de la cerca

Fill de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria Felip II de Castella li confià 1594 els Països Baixos, on la seva breu gestió fou poc afortunada

Combaté l’exèrcit borbònic durant la guerra de Successió Actuà al servei de Sebastià Dalmau en l’expedició del diputat militar Berenguer en l’afortunada acció de Caldetes Maresme Participà en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per Felip V 1713-14

Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria

El papa Pau V el nomenà cardenal i el designà per a administrar l’arquebisbat de Toledo 1619, però ell esmerçà la seva vida en activitats militars i diplomàtiques L’any 1632 el seu germà Felip IV el nomenà lloctinent de Catalunya, a fi que un membre reial presidís la cort de Barcelona del 1632 Cessà en el càrrec pel maig de l’any següent, i aleshores fou nomenat governador a Milà 1633-34 En plena guerra dels Trenta Anys, li fou encarregada la governació dels Països Baixos 1634-41 abans d’anar a Brusselles derrotà els suecs i els prínceps protestants alemanys a Nördlingen 1634 Durant el seu…

Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es feu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a grans abadies…

Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu…

Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de…