Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Joan Birotteau
Història
Dret
Advocat i polític, germà de Josep Birotteau.
Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat
bergistà | bergistana
Història
Individu d’un poble preromà que habitava l’alt Llobregat, esmentat per Polibi i Tit Livi.
Els bergistans bergistani foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia 218 aC També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsol Cató 195 aC Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge Descriu el castell principal, el castrum Bergium o Vergium , que podria correspondre a l’actual Berga
Esteve de la Creu
Història
Militar
Militar.
Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta
Mikhail Nikolajevič Tukhačevskij
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Militar de carrera, s’adherí a la revolució del 1917 i fou posat al cap de l’exèrcit roig Féu retrocedir els txecs cap als Urals, lluità contra Denikin i comandà l’ofensiva soviètica a la guerra russopolonesa 1920 Esdevingut mariscal 1935, defensà la necessitat d’aixecar un exèrcit regular, que organitzà L’any 1937, acusat de traïció, fou un dels acusats en els processos de Moscou i executat Khruščov el rehabilità el 1961
Francesc Rispa i Perpinyà
Història
Militar
Militar republicà.
Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents
Rafael de Llinars i de Maguerola
Història
Erudit.
Fill del ciutadà honrat de Barcelona Antoni de Riber, òlim de Llinars i de Lapeira, que obtingué privilegi de cavaller el 1785 El 1778 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on el 1799 presentà la proposta de confecció d’un diccionari català Entre el 1790 i el 1797 publicà diversos discursos patriòtics al “Diario de Barcelona”, molts d’ells destinats a aixecar la moral dels catalans durant la Guerra Gran 1793-95 Fou també regidor vitalici de Barcelona 1772
José Miguel Carrera Verdugo
Història
Militar
Polític i militar xilè.
Lluità a l’exèrcit espanyol en la guerra contra Napoleó Tornà a Xile el 1811 i esdevingué, ajudat pels seus germans Juan José i Luis, un dels caps de la revolta contra la metròpolis Assumí el poder 1811-13, però, derrotat pels espanyols, fou substituït en la direcció dels independentistes per O’Higgins La rivalitat entre ambdós caps contribuí a la derrota de Rancagua 1814 S’exilià a l’Argentina, i en un dels seus intents d’aixecar-se contra O’Higgins fou detingut i executat
Lluís de França

Lluís de França , oli del segle XIX (Musée National de la Légion d'Honneur et des Ordres de Chevalerie)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Duc d’Angulema i delfí de França.
Fill gran del rei Carles X i de Maria Teresa de Savoia Intentà, vanament, de fer aixecar les terres occitanes contra Napoleó durant els Cent Dies, comandà els Cent Mil Fills de Sant Lluís i evità que la repressió dels absolutistes fos massa sagnant ordenança d’Andújar, 8 d’agost Quan Carles X accedí al tron, ell esdevingué delfí El 1830 hagué de renunciar als seus drets a la corona i es retirà a Àustria Els legitimistes el consideren rei Lluís XIX de França
Aléxandros Ypsilantis
Història
Patriota grec.
Fill de Constantinos Ypsilantis Formà part de la guàrdia imperial russa, i prengué part en la guerra contra Napoleó 1814 Comandà després 1820 el grup Heteria societat política sorgida amb vista a l’alliberament nacional grec, i amb un petit exèrcit ocupà Iaşi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians romanesos Davant la resposta negativa i l’animadversió antihellènica, empresonà i féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu 1821 Derrotat pels turcs a Dragaşani, travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia 1821-27
Ammenemes II
Història
Tercer faraó de la dinastia XII (1929-1895 aC).
Fill de Sesostris I, fou dos anys el seu corregent 1929-1928 i compartí, així mateix, el tron amb el seu fill Sesostris II 1897-1895 El seu regnat estigué mancat d’iniciatives i d’empreses importants D’aquesta època és el famós ‘tresor de Tod’ quatre cofres amb lapislàtzuli, perles, or, etc, i un dels diversos trobats a Dahšūr, que hom ha relacionat amb la presència Egípcia a Palestina i a Síria També a Dahšūr feu aixecar la seva piràmide, en molt mal estat avui, coneguda com la ‘piràmide blanca’