Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Cleòmenes I d’Esparta
Història
Rei d’Esparta (~520 — ~490 aC).
La seva política s’orientà envers la consolidació, a Grècia, de l’hegemonia espartana, però es veié obstaculitzada per la rivalitat amb Demarat Al principi es negà a ajudar la revolta jònica contra Pèrsia, però després atacà Egina 491, que s’havia sotmès als perses La lluita amb Demarat l’obligà a exiliar-se Cridat de nou pels espartans, enfollí i se suïcidà
Adalbert
Història
Fill del vescomte Guitard de Barcelona.
Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell per tal d’ajudar al-Mahdī Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I
Enriqueta Rodon i Asènsio
Història
Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell.
Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món
limes
Història
Militar
Nom llatí que significava ‘camí’ i designava, al començament de l’edat imperial, un camí militar fortificat, una línia flanquejada d’elements defensius que s’estenien al llarg de centenars de quilòmetres.
En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars
Isaac Ben Zvi
Història
Política
Líder sionista i polític israelià.
Estudià a la Universitat de Kíev En ajudar els jueus perseguits a Rússia 1905, fou enviat a la Sibèria El 1907 fugí a Palestina, on fundà, amb Ben Gurion, l’organització armada sionista Ha-Šomer i l’Agència Jueva 1929 Signà la declaració d’independència d’Israel En el parlament israelià 1949 representà el Mapai partit dels treballadors socialistes El 1952, el 1957 i el 1962 fou president de la república
John Moore
Història
Militar
Militar escocès.
En el campament de Shorncliffe ensinistrà un cert nombre de regiments anglesos 1803-06 i desembarcà a Portugal amb les tropes de Wellesley 1808 per ajudar els hispànics en la lluita contra Napoleó No podent enllaçar amb les tropes hispàniques prop de Salamanca, hagué de retirar-se cap a la Corunya perseguit de prop pel mariscal Soult Les seves tropes aconseguiren embarcar, però ell morí en el combat
Ivan Stefanovič Mazepa
Història
Ataman dels cosacs d’Ucraïna.
La seva política consistí a ajudar successivament els partidaris dels turcs i els dels russos Féu costat al tsar Pere el Gran al començament de la guerra contra Suècia però, amb la intenció d’assegurar la independència d’Ucraïna, signà un acord amb el rei de Suècia Carles XII Tot i que molts cosacs el seguiren, fou vençut, juntament amb els suecs, a Poltava 1709, fracàs que agreujà la dependència ucraïnesa de Rússia
congrés de Brinhòlas
Història
Reunió celebrada el 1291 a Brinhòlas (Provença) —i no a Tarascó, com ha estat dit— per representants de França, Catalunya-Aragó, Anjou i el papa Nicolau IV, per tal de resoldre la qüestió de Sicília.
Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295
Cosme II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1609-21).
Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu
Maria d’Hongria
Història
Reina de Nàpols.
Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina