Resultats de la cerca

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó

Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de Peníscola 1225…

Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia

Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo

Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder

Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva Joan II…

Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí i com a hereu de la seva mare, Beatriu d’Alagó El 1392 anà amb l’expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu Milità al partit català Durant l’Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat IV de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran d’Antequera per demanar que nomenés…

Fill del governador de València i lloctinent interí del Regne 1663-64 Basili de Castellví i de Ponç Fou menino de Carles II Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler —exfrare augustinià— Pere Antoni Ribera , dit el Frare , i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe Fou lloctinent de Mallorca 1691-98 i membre del Consell d’Aragó Aplegà a València…

Prengué part en les lluites de la Unió contra Pere III 1347, fou pres a la batalla d’Èpila i perdonat seguidament Lluità al costat del rei contra l’infant Ferran 1352 i a la guerra de Castella Ajudà el rei a alçar el setge de València i jurà la pau amb Navarra a Sos 1364 Amb Enric de Trastàmara, participà a la batalla de Nájera i fou pres 1367 Rescatat, fou un dels qui juraren la pau d’Almazán 1375 Ingressà a l’orde de sant Bernat, al monestir de Rueda, però intervingué encara activament a les corts de Montsó 1383-84 De la seva tercera muller, Isabel de Mesía o de Mejía, tingué el successor,…

El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures