Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb…
tinent
Història
Militar
Grau militar entre el d’alferes i capità, la divisa del qual són dues estrelles de sis puntes.
Conegut en l’exèrcit espanyol com una comesa, i no com un grau, fou establert com a tal a partir de les reformes de la milícia del 1702 i el 1704, amb la qual cosa passà a diferenciar-se de l’alferes, més endavant anomenat també segon tinent Actualment el grau de tinent és l’inicial dels oficials de carrera
senyaler reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XII, oficial reial que estava al capdavant de la milícia o guàrdia del rei, portava a les batalles la bandera reial i en les cerimònies cortesanes l’espasa reial, símbol de la potestat judicial del príncep.
Tenia les mateixes atribucions que l’alferes reial de la corona castellana alferes A la baixa edat mitjana deixà de pertànyer a la cort reial i esdevingué un simple portaestendard del rei
Sança Núñez de Lara
Història
Comtessa de Rosselló, Cerdanya i Provença.
Filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara i alferes i regent de Castella, i de Teresa Fernández de Trava, germana uterina del rei comte Sanç I de Rosselló, Cerdanya i Provença
baronia de Gotor
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1250 a l’anomenat infant
Jaume de Mallorca, fill del valí almohade de Mallorca Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī (mort el 1229), el qual es casà vers el 1234 amb Eva d’Alagón i Martínez de Luna.
El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón
Teresa Fernández de Lara
Història
Comtessa d’Empúries.
Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major Fou la segona muller del comte Ponç IV d’Empúries Seria doncs neboda de Sança Núñez de Lara
Minyons Catalans
Història
Cos de soldats que lluitaren contra la invasió anglesa de Buenos Aires l’any 1806.
Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat
Julián de Arriaga
Història
Polític castellà.
Alferes de fragata 1728, cap d’esquadra de la marina espanyola 1751 i governador general de Veneçuela A partir del 1754 fou secretari del ministeri de marina d’Índies, càrrec que fins aleshores havia ocupat Ensenada, la labor del qual continuà Impulsà la construcció de vaixells Promogué les obres de les drassanes de Cartagena
Joan Vidal i Batlla
Història
Funcionari.
Emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, al darrer quart del segle XVIII Hi exercí diversos càrrecs administratius, a més de dedicar-se a la política activa formà part del Capítol de Montevideo 1801 i 1817 El 1804 i 1805 fou nomenat alferes reial Home d’influència, el 1814 fou elegit alcalde de la ciutat
Rafael Casanova i Bosc
Història
Ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Rafael Casanova i Comes Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V Després de la capitulació de Barcelona pel setembre del 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare Cursà els estudis de dret a la nova Universitat de Cervera