Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Miquel de Navés
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i ambaixador reial.
Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi
Jaume de Bru
Història
Ciutadà honrat de Barcelona i ambaixador.
Després de la ruptura amb Felip IV de Castella, la generalitat de Catalunya l’envià com a ambaixador a Lluís XII de França De primer, acordà amb Richelieu la constitució d’una República Catalana sota protecció francesa, però després fou obligat a concertar una aliança en la qual Catalunya restava sota la corona de França
Alonso de la Cueva-Benavides y Carrillo de Mendoza
Història
Ambaixador d’Espanya a Venècia i a Flandes, i marquès de Bedmar.
A Itàlia sostingué la política del marquès de Vilafranca, virrei de Nàpols, el qual procurava d’afermar el domini espanyol a Itàlia en detriment de Venècia El 1618 fou acusat de preparar una conjuració contra la república veneciana i fou destituït Més tard, Felip II el nomenà ambaixador a Flandes
Jeroni de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1523-50) i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume.
Era fill del també governador de València Lluís de Cabanyelles, i succeí en aquest càrrec el seu germà Lluís Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França 1509-12 per a les qüestions italianes Fou conseller de guerra i d’estat de Carles V i capità de la seva guàrdia El 1535 acompanyà l’emperador a la campanya de Tunis El seu fill Jeroni fou també governador
Guillem Durfort
Història
Ambaixador.
Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans
Pere de Déu
Història
Ambaixador.
Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per tractar una aliança amb el soldà benimerí Abū Yūsuf Ya'qūb 1287 Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalanocastellà com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91
Joan Albió
Història
Ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a França per tal de negociar la recuperació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1491-92).
L’èxit de la seva gestió li valgué el nomenament de castellà del castell de Perpinyà 1493, càrrec que heretà, a la seva mort, el seu fill Joan El 1496 fou també ambaixador reial prop del rei de Romans
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo
Història
Militar
Almirall de Castella, duc de Medina de Rioseco i comte de Melgar, fou mestre de camp a Llombardia (1671), ambaixador extraordinari al Vaticà per a l’elecció d’Innocenci XI i vicari general de Milà (1678).
Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria
Antàlcides
Història
Ambaixador espartà.
Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia
ducat de Monteleone
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1527 a favor d’Ettore Pignatelli e Carafa (mort el 1535), segon comte de Monteleone i tercer de Borrello, virrei i capità general de Sicília, ambaixador a París i comte consort de Caronia.
Ha passat, amb la grandesa d’Espanya annexa, als Llança, ducs de Solferino El comtat de Monteleone havia estat concedit el 1505 a l’avi del primer duc Ettore Pignatelli, primer comte de Borello, capità general de Nàpols i ambaixador a París
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina