Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Antonio Alcalá Galiano
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fou un dels caps del pronunciament de Las Cabezas de San Juan 1820 Durant el trienni constitucional 1820-23 pertangué al grup dels exaltats Condemnat a mort en produir-se la reacció absolutista, es refugià a Gibraltar, des d’on passà a Londres El 1830 es traslladà a París i dos anys després retornà a la Península, on fou nomenat ministre de marina per Istúriz, i derivà cap a posicions ideològiques més moderades Ministre de foment 1864 amb Narváez, a desgrat del seu moderantisme, no acceptà la repressió de la nit de Sant Daniel contra els estudiants 1865 desencadenada pel ministre González…
Venceslau I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1378-1400), rei dels Romans (1376-78), rei de Bohèmia (Venceslau IV: 1363-94, 1395-1400), príncep elector de Brandenburg (Venceslau I: 1373-78) i duc de Luxemburg (Venceslau II: 1383-87).
Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan GaleàsI de Milà, i…
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,