Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Heimwehr
Història
Nom equivalent a l’expressió ‘defensa de la terra’, donat a la milícia austríaca creada el 1919 per lluitar contra l’annexió d’Estíria i la Caríntia meridional per Iugoslàvia i també en defensa de l’ordre social establert contra la Schützbund socialista.
El 1930 el moviment es convertí en partit i s’apropà després a la democràcia cristiana l’ala radical, però, es declarà nazi Les Heimwehren foren dissoltes en produir-se l’Anschluss 1938
Antoni Pou i Reus
Història
Política
Polític liberal.
Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any
Alejandro Sancho Subirats
Història
Militar
Militar.
Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí
Bernat Pou i Riera
Història
Economia
Anarcosindicalista.
Exiliat a França sota la Dictadura, figurà dins la Federació de grups anarquistes de llengua espanyola El 1930 formà part del comitè regional de la CRT de Catalunya com a delegat del sindicat de la construcció de Barcelona Hi actuà com a secretari i tingué un especial paper en la reaparició de Solidaridad Obrera i en la formació d’un comitè revolucionari amb elements militars Fou empresonat pel desembre del 1930 arran del fracassat intent de Fermín Galán Durant la República s’apropà al grup republicà federal d’Abel Velilla En l’exili s’alineà amb Frederica Montseny Collaborà regularment a…
Garcia VI de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1134-50), fill de Ramir Sanxes, senyor de Montsó, i de Cristina Rodríguez de Vivar i besnet de Garcia V.
Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de Castella i d’Aragó…
Emili Junoy i Gelabert
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític, redactor i en ocasions director de La Publicidad.
El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la Rambla , tendí a…
Tito
Història
Nom amb què és conegut Josip Broz, polític iugoslau.
Enrolat a l’exèrcit, passà a les files de l’exèrcit roig 1917-23 Cofundador del partit comunista iugoslau, en fou nomenat secretari general el 1937 Fou un dels dirigents de les Brigades Internacionals que combateren en la Guerra Civil Espanyola 1936-39 Dirigí l’exèrcit de partisans en la guerra contra l’ocupació nazi i alliberà el país al final de la Segona Guerra Mundial Nomenat mariscal el 1943, fou proclamat cap de govern el 7 de maig de 1945 Inicià un camí particular de construcció del socialisme que l’enfrontà, el 1948, amb el Kominform i l’URSS, i fou acusat de desviacionisme Així s’…
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…
Josep Pàmias
Història
Dirigent obrer.
Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A partir del…
Alexandre Jaume i Rosselló
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent socialista.
De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat, vençut, en les…