Resultats de la cerca

Comissari del poble 1941-46, ministre d’armament 1946-53 i ministre de les indústries de defensa 1953-57, esdevingué, l’any 1976, ministre de defensa i mariscal

A Barcelona, l’ofici és esmentat ja el 1249 i, organitzat com a confraria, el 1257 a causa dels canvis d’armament, a partir del 1462 ja no són esmentats a les ordinacions municipals barcelonines

A Barcelona els llancers estaven units amb l’ofici d’espasers espaser, organitzat entre el 1390 i el 1400 L’ofici sembla que tingué una certa vitalitat vers la meitat del s XV, i decaigué a partir del s XVI, pels canvis produïts en matèria d’armament

Treballava la pell, el cuir i l’acer Els gremis de beiners es desenvoluparen durant els ss XIV i XV darreres ordinacions conegudes A partir del s XVI els canvis de vestit i d’armament portaren a llur substitució pels cinters, i desaparegueren totalment al s XVIII

Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial

Oficial d’artilleria, participà en les campanyes al nord d’Àfrica 1790-91, en la guerra contra França 1794 i en la defensa de Cadis 1797 Ascendí a capità 1798 i el 1808 fou destinat a Madrid El 2 de maig s’uní a la revolta antifrancesa i proporcionà armament als rebels Morí en el combat

La comitiva assolí un gran desenvolupament entre els pobles germànics sense hipotecar llur llibertat, molt homes lliures s’unien a un cap militar o a un noble i l’acompanyaven en les expedicions en canvi de protecció, armament i queviures Aquesta institució pervisqué en els regnes germànics sorgits del desmembrament de l’imperi Romà ha estat considerada com un precedent del règim feudal

Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament 1916-17 De tendència reformista, deixà el partit socialista 1919 i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball Organització Internacional del Treball , del qual fou el primer president 1920-32