Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
batalla de Trullars
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Trullars (Rosselló) el 22 de setembre de 1793, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, manades pel general A.Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille.
Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l’oportunitat de completar l’ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d’hivern del Voló
combat de Santa Maria d’Agost
Història
Fet d’armes ocorregut prop de Besalú (probablement a la vall de Llémena) entre les forces de Pere II de Catalunya-Aragó i un esquadró de l’exèrcit francès que Felip III de França havia introduït al Principat amb motiu de la Croada contra Catalunya.
L’atac francès, iniciat a trenc d’alba del 15 d’agost de 1285, després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga
Hārūn al-Rašīd
Història
Cinquè califa abbàssida (786-809).
Rebé tribut d’Irene i de Nicèfor I de Bizanci i sembla que trameté una ambaixada a Carlemany Ha assolit fama en la literatura com a heroi de diverses històries de Les mil i una nits Sota el seu mecenatge acollí a Bagdad nombrosos científics, literaris i músics
Luci Corneli Cinna
Història
Demagog romà del partit demòcrata de Mari.
Fou cònsol el 87 aC Féu tornar d’Àfrica Mari i, tots dos aliats amb els samnites, s’apoderaren de Roma Després de mort Mari, Cinna abolí les lleis de Sulla i anà a Orient, on aquest havia assolit un gran prestigi, per tal de vèncer-lo definitivament, però fou assassinat pels seus soldats a Ancona 84 aC
al-Ḥakam I de Còrdova
Història
Tercer emir de Còrdova (796-822).
Sufocà diverses revoltes dels muladites, que reclamaven drets iguals que els musulmans de naixement Toledo, 807, i dels alfaquins, dels quals disminuí el poder assolit en temps del seu pare Hišām I rebellió del raval de Còrdova, 818 Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab Derrotà els francs a Tortosa 809, però no aconseguí d’emparar-se de Barcelona 813
Drang nach Osten
Història
Moviments d’expansió oriental dels pobles germànics esdevinguts a l’edat mitjana (s. XI-XIV).
L’expansió començà cap al nord-est per l’orde Teutònic Livònia, Curlàndia, Estònia es formaren grans nuclis feudals a l’est d’Alemanya amb la finalitat de repoblar les terres que els eren encomanades Aquest moviment fou possible per un augment dels rendiments agrícoles i l’augment demogràfic Durant el s XIX, l’expressió simbolitzà els intents expansionistes d’Àustria-Hongria als Balcans i la dominació militar de pobles que ja havien assolit una personalitat nacional acusada, i fou una de les causes que provocaren la Primera Guerra Mundial
història
Història
Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps.
Bé que hom pot fer la història de tots els àmbits particulars de la realitat humana i social, tradicionalment l’abast d’aquesta aplicació històrica ha assolit una importància especial en alguns camps determinats Així, hom pot reconèixer una especial consistència de disciplines peculiars a la història de la filosofia, a la història de dret, a la història de les religions, etc, i, més recentment, a la història de la ciència, així com a la història de l’art i a la història eclesiàstica, entre altres Hom en diu també historiografia , segons l’enfocament que prengui aquest estudi
Pere Anton Veciana i Rabassa
Història
Filipista.
Es casà 1704 amb Maria Tecla Cevit o Civit Durant la guerra de Successió s’establí a Valls Alt Camp, on es mostrà partidari de Felip V Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s’alçaren novament contra els Borbó Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 1719 rebutjà l’assalt a Valls de Pere Joan Barceló el Carrasclet El prestigi assolit li valgué el manteniment d’aquesta esquadra com a cos armat permanent mosso d'esquadra , a les seves ordres El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir Veciana i Civit
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Història
Rei (1331-46) i tsar de Sèrbia (1346-55).
Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració bizantina Atacat el 1354…
marcgravi
Història
A l’imperi Carolingi i al Sacre Imperi, títol donat als funcionaris o als comtes encarregats de comandar les tropes i d’administrar justícia en una marca o província fronterera.
Jeràrquicament inferiors als ducs, els marcgravis arribaren a ésser gairebé tan poderosos com ells i a gaudir d’una situació de semiindependència respecte a l’emperador quan el marcgraviat esdevingué hereditari Els emperadors saxons crearen nous marcgraviats Marca Danesa, Mísnia, Lusàcia o Marca Oriental, Marca Oriental Bavaresa, Aquilea, Verona, Carniola i Estíria Els marcgravis de Lusàcia, Moràvia i Namiar esdevingueren prínceps del Sacre Imperi, i els de Brandenburg i Mísnia assoliren més tard el títol d’electors Els prínceps de Baden portaren el títol marcgravial pel fet que havien estat…