Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
lerrouxisme
La mútua animadversió entre el catalanisme i el lerrouxisme féu d’Alejandro Lerroux el blanc preferit dels atacs de les revistes satíriques catalanistes (“Cu-cut!", 1909)
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…
Pere
Història
Militar
Cabdill militar romà que resistí els atacs d’Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa.
Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506 el seu cap fou tramès a Saragossa com a escarment És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre
Decàpolis
Història
Lliga de deu ciutats del nord de Palestina, dependent del governador romà de Síria: Damasc, Filadèlfia, Rafana, Escitòpolis, Gadara, Hippos, Dion, Pella, Gerasa i Canata; fou constituïda poc temps després de la campanya de Pompeu a Orient (64-63 aC) i perdurà fins al sII dC.
La seva finalitat era de defensar-se mútuament dels atacs de les tribus beduïnes i preservar la cultura hellenística
Hug Roger I de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1350-66), fill de Ramon Roger II i de Sibil·la de Cardona.
Participà en la defensa d’Aragó contra els atacs de Castella el 1363 Es casà amb Geralda de Cruïlles
abdalwadita
Història
Membre de la família dels Banū ‘Abd al-Wād (o Banū Zayyān), dinastia berber fundada, després de la dissolució del poder almohade, per Abū Yahyà Yagmurāsan ibn Zayyān, el govern del qual començà el 1236 al territori de l’actual Algèria, amb capital a Tlemcen.
Sostingué repetits atacs dels seus veïns marínides del Magrib i hàfsides d’Ifrīqiya, fins que els turcs acabaren amb llur domini 1550
David IV de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1193-1207).
Gendre de Jordi IV, governà amb energia i eficàcia Rebutjà els atacs musulmans i s’apoderà d’algunes comarques de Trebisonda i Armènia
acord de Péronne
Història
Pacte signat a la localitat francesa de Péronne (Picardia), el 19 de setembre de 1641, entre els representants catalans i Lluís XIII de França.
Aquest hi ratificava l’acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d’observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella
Asà
Història
Rei de Judà, fill i successor d’Abies.
Fortificà el territori de Judà i refusà els atacs dels cuixites i dels israelites Pactà amb Benhadad, rei de Damasc, i meresqué, per això, la reprovació del profeta Hananí Lluità per abolir la idolatria
Fèlix Berenguer i de Marquina
Història
Militar
Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03).
Ensenyà matemàtiques al collegi naval de Cadis després regí la capitania general de Filipines 1787-94 L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils atacs anglesos i aixecaments indígenes Dimití per discrepàncies amb la cort
Giovanni Cornaro
Història
Dux de Venècia (1709-22).
Havia estat ambaixador de la república veneciana a la cort de Carles II de Castella, des d’on trameté al seu govern unes Relazioni publicades el 1868, en les quals explica l’extrema misèria de la península Ibèrica i els repetits atacs francesos a Catalunya