Resultats de la cerca

Amb aquesta finalitat hom atorgava un document anomenat pòlissa d’almirallat

Atorgava les autoritzacions de càrrega i descàrrega de mercaderies al port de la ciutat i n'ordenava el dipòsit a la duana si el mercader no en pagava prèviament els drets

Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia

La pau, que cloïa deu anys de guerra, atorgava als nacionalistes un indult, una certa autonomia administrativa i la possibilitat d’enviar diputats a les corts El capitost nacionalista Antonio Maceo rebutjà la pau, i la lluita continuà fins el 1880 però, malgrat això, la treva fou efectiva fins el 1895, que començà la guerra d’independència La pau de Zanjón significà també l’inici de les grans inversions nord-americanes a l’illa

Fill de Robert IV el Fort, comte del Wormgau En morir el seu germà el rei Odó I 898, el succeí als comtats de París i d’Anjou i al ducat de França Derrotà els normands a Chartres i signà el tractat Saint-Clair-Sur-Epte 911 pel qual els atorgava terres Fou elegit a Reims rei de França per una facció de la noblesa i morí lluitant contra el monarca legítim, Carles III el Simple, a la batalla de Soissons

Pel primer tractat 5 d’abril de 1795, Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin Pel segon 22 de juliol de 1795, França es retirava de la zona fronterera de l’Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d’Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l’illa de Santo Domingo

Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Des del seu casament 1770 manifestà una personalitat frívola, feta per a la vida de la cort, però alhora afeccionada a la intriga política En pujar al tron Lluís XVI 1774, el seu domini sobre el rei es traduí en una forta influència política Acusada d’afavorir els interessos d’Àustria, malvista per les seves despeses excessives, pel mateix poder que s’atorgava i per la seva oposició a tot reformisme, l’opinió es polaritzà en contra d’ella, principal responsable de la davallada de la popularitat de la monarquia Sota la…

Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta Aleshores…

Estudià agricultura i en 1943-48 fou oficial de la divisió jueva Palmach, que lluità al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial El 1948 defensà Jerusalem en la primera guerra araboisraeliana guerres araboisraelianes , i fins el 1968 ocupà càrrecs a l’exèrcit israelià, entre els quals, cap d’estat major 1964-68 Ambaixador als EUA 1968-73, fou diputat des del 1974 pel partit laborista, que liderà en 1974-77 anys en què també succeí Golda Meir com a primer ministre, i des del 1992 Ministre de Defensa en el govern d’unitat de 1984-86 i en 1986-90 en el govern del Likud presidit per IŠamir…

Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII creà la…