Resultats de la cerca

El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí

La facció militava dins el partit borgonyó i exigia la reforma de l’administració reial provocà diversos avalots i aconseguí l’ordenança dita cabochienne tanmateix, implantà un règim de terror, contra el qual reaccionaren, amb èxit, la burgesia i la Sorbona de París

A Catalunya els reialistes foren nombrosos, especialment entre les classes privilegiades de l’Antic Règim i la pagesia pobra Després de la insurrecció contra el règim constitucional Regència d’Urgell, 1822 i dels avalots i la guerra dels Malcontents 1825-27, forniren la base social del carlisme

Primer marquès de Guevara i primer comte de Campo Real 1653 Cavaller de l’orde d’Alcántara, fou nomenat per Felip IV de Castella membre del consell reial El 1651 fou enviat a Sardenya com a virrei Les seves disposicions per a alterar la moneda de billó —per combatre els falsificadors— provocaren seriosos avalots Morí en el càrrec

El 1827 era caporal de l’esquadra de l’Arboç El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d’aquest cap a Barcelona El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868 Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña

Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya

Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la…

A Barcelona, el gremi de carders fou constituït el 1372 sota l’advocació de sant Eloi, i fou reorganitzat el 1549, el 1603 i el 1653 Era un ofici auxiliar de la draperia i el controlaven, de fet, els paraires, els quals dominaven la importació de cardes franceses El nombre de mestres carders fou molt reduït mai no depassaren la dotzena a Barcelona, a València i a Perpinyà Al començament del s XIX, la introducció a Catalunya de màquines de cardar produí avalots d’obrers, els quals volien destruir-les, fet que obligà Ferran VII a dictar normes protectores 1824

Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els…

Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’…