Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Georgi Erist‘avi
Història
Poeta i dramaturg georgià.
El 1832 fou deportat a Sibèria arran de la seva participació en una conspiració de la noblesa De retorn a Geòrgia el 1852 fundà la revista literària Giskari ‘Aurora’ En les seves comèdies descriu la decadència de la noblesa georgiana en un estil realista que palesa un gran domini de la llengua popular És considerat el creador d’un teatre nacional georgià Destacà també com a traductor de Puškin, Molière, Petrarca i Schiller, entre d’altres De les seves obres cal esmentar El repartiment 1850 i Escenes del passat 1863
Francesc Macià i Llussà
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Carrera militar i activitat com a enginyer Inscrit al registre civil amb el nom de Josep-Francesc, era fill d’una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli Estudià a Vilanova fins a quinze anys, edat en què ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara Castella, d’on, com a tinent 1880, fou enviat primer a Madrid i després a Barcelona Inicià aleshores estudis d’enginyeria civil, interromputs pel seu ascens a capità 1882, arran del qual fou destinat a Sevilla i després a Lleida, on ocupà la comandància d’enginyers militars Ascendí fins a tinent coronel, i es casà amb…
Balasc d’Alagó
Història
Noble aragonès, majordom, com el seu avi homònim, del casal de Barcelona.
Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia
Garsenda I de Forcalquier
Història
Comtessa de Forcalquier (1209) i de Niça.
Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard vers el 1204 ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu En romandre vídua 1209, exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà…
Ot de Montcada i de Montcada
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.
Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a…
Atalaric
Història
Rei dels ostrogots (526-534).
Fill del noble got Eutaric i d’Amalasunta, filla de Teodoric Succeí el seu avi i restà fins a la seva mort sota la tutela d' Amalasunta
Cir II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (559-529 aC).
Fill de Cambises I, fou el creador de l’imperi aquemènida, ampliat després per Cambises II i Darius I Com en el cas d’altres personatges de l’Orient antic, els seus propagandistes generaren una llegenda sobre el seu naixement que intentava provar el destí privilegiat del nounat condemnat a mort pel seu avi Astíages, rei de Mèdia, hauria estat salvat per un matrimoni de pastors i hauria estat perdonat després per Astíages Governador d’Ansham, Cir s’uní als súbdits del seu avi, que s’havien revoltat, i entrà victoriós 554 a Ecbàtana, capital de Mèdia Sotmesa aquesta,…
comtat de la Vilanova
Història
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres-Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Castellmontant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, amb prèvia facultat reial per l’avi cinquè del primer comte, Joan de Vallterra
comtat de Faura
Història
Títol senyorial concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina