Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Georges Pompidou
Història
Política
Polític francès.
Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l’exili, del general De Gaulle Fou funcionari del consell d’estat 1946-54 i director general de la banca Rothschild 1956-58 Cap del gabinet del president De Gaulle 1958-59, tornà al seu càrrec de la banca Fou primer ministre 1962-68 i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República 1969, càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l’entrada de la Gran Bretanya al mercat comú i s’acostà a l’OTAN
Eduard Recasens i Mercadé
Economia
Història
Política
Polític i financer.
De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l’espanyola,…
Òscar Ribas i Reig
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’Andorra, que…
banquer | banquera
Història
Fins al s XIX, mercader que tenia com a professió el préstec de diner.
La funció de dipòsit i gir, és a dir, de mediació en els pagaments, era reservada als canviadors canviador, i anà passant, a partir dels ss XVI i XVII, als bancs públics és el cas de Barcelona i de València No és fins al s XIX que els bancs privats reuniren totes dues funcions banca
metec
Història
A la Grècia antiga, nom donat als estrangers que residien, d’una manera estable, en una ciutat.
Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu
Jacob-Émile Pereire
Història
Home d’afers francès.
Establert a París 1822, es dedicà al canvi de moneda El 1835 s’associà amb James de Rothschild per construir i explotar la línia fèrria París - Saint-Germain-en-Laye, però més tard fundà una banca pròpia 1852, que féu fallida el 1868 El seu germà Isaac Pereire Bordeus 1806 — Armainvilliers, Illa de França 1880 anà a París el 1823, on collaborà en diversos diaris saintsimonians Sotsdirector del ferrocarril de Saint-Germain, publicà diverses obres sobre finances
Cosme II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1609-21).
Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu
Luigi Einaudi
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Periodista i professor d’economia política a Torí 1902-49, fou senador el 1919 Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia 1944-48, diputat a l’assemblea constituent 1946, vicepresident del consell i ministre del pressupost 1947 i president de la república 1948-55 Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria 1940 i Principi di scienza delle finanze 1948
Andrew Carnegie
Història
Industrial i filantrop nord-americà d’origen escocès.
L’any 1853 inicià la seva vertiginosa ascensió en el món dels afers Treballà fins el 1865 en una companyia de ferrocarrils Des d’aquest any fundà diverses empreses siderúrgiques, que fusionà el 1899 en la Carnegie Steel Corporation, venuda a JPMorgan de la banca Morgan per 447 milions de dòlars l’any 1901 Retirat dels negocis, d’acord amb allò que havia deixat establert en el seu llibre The Gospel of Wealth 1889, es dedicà a la filantropia Fundà diverses institucions benèfiques i culturals als EUA i a la Gran Bretanya amb un capital de més de 500 milions de dòlars, entre les quals destaca la…
Solidaritat d’Obrers de Catalunya
Història
Central sindical fundada en la clandestinitat l’any 1958, com a confederació de sindicats d’activitats (arts gràfiques, tèxtil, metall, etc), amb estructuració territorial, a partir de plataformes obreres cristianes.
El seu camp d’acció és el Principat de Catalunya, si bé cerca la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans Present a l’Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l’Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i una implantació considerable en el…