Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Lluís Cornell i Cardona
Història
Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre.
Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els…
Joan d’Eimeric i Saplana
Història
Oficial reial, fill i successor de Joan Berenguer d’Eimeric i de Talamanca, segon baró de Rubinat i Sant Antolí.
Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’…
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou…
Pere II d’Albarrasí
Història
Tercer senyor d’Albarrasí (1196/97-1246) i governador d’Aragó, des de l’Ebre fins a Castella, durant la minoritat de Jaume I.
Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60
bandositat
Història
Grup o facció format per cercar avantatges personals, per resoldre qüestions de jurisdicció, per satisfer l’honor o per venjança personal.
A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme
Ramon de Boïl i Dies
Història
Noble, senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).
Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid
Guillaume de Croÿ
Història
Noble flamenc.
Nebot de Guillaume de Croÿ, senyor de Chièvres i fill d’Henri de Croÿ, comte de Porcien Fou consagrat príncep-bisbe de Cambrai a 16 anys el 1517, a petició de l’emperador Carles V, fou creat cardenal per Lleó X, i el 1518 li fou concedit l’arquebisbat de Toledo i fou nomenat canceller de Castella La impopularitat d’aquests nomenaments agreujà les bandositats castellanes que es disputaven aquests càrrecs i contribuí a l’esclat de la revolta de les Comunitats de Castella
Francesc de Cruïlles i Redon
Història
Baró de Llagostera i senyor de Lloret, fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles.
Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana —era gendre de Baldiri Agullana— i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera emparentat amb els Cartellà Sarriera i els seus moriren en la fugida El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario
Ramon de Guimerà i de Tamarit
Història
Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà.
Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat
Felip de Castre-Pinós i de Mendoza
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip VII de Castre).
Fill de Felip VI Galceran de Castre-Pinós Com el seu avi Felip V Galceran, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II prengué part en la batalla de Rubinat 1462, i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua Aragó, confiscat a Roger d’Erill Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran Galceran de Pinós Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar Renyí amb la seva mare i amb la seva germana…