Resultats de la cerca

Líder del moviment nacionalista durant l’època de dominació francesa, fou elegit president en ésser proclamada la república de Síria 1943-49 S'exilià a Egipte durant la dictadura militar i tornà a ocupar la presidència des de l’any 1955 fins al 1958, any que fou constituïda la República Àrab Unida

El 1152 fou coronat, i posà fi al govern de la seva mare Assumí la regència del comtat de Trípoli Conquerí Ascaló 1153 Resistí els atacs de Nūr-al-Din Es casà amb Teodora, neboda de l’emperador de Bizanci mort sense fills, el succeí el seu germà Amalric I

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

Heretà del seu germà Guiu I de Jerusalem la senyoria de Xipre 1194 i es proclamà rei El 1197 fou nomenat rei de Jerusalem per raó del seu casament amb Isabel I, vídua de Conrad de Montferrat i d’Enric II de Xampanya Ajudat pel croats alemanys, prengué Beirut als sarraïns A la seva mort 1205, Xipre passà al seu fill Hug, i Jerusalem a la seva fillastra, Maria de Montferrat

Germà i seguidor de Jofre de Bouillon a la primera croada 1096, s’emparà pel seu compte d’Edessa i fundà el comtat del mateix nom li fou oferta la successió del seu germà i fou proclamat rei de Jerusalem Conquerí Arsuz, Cesarea i, amb ajuda de flotes europees Acre 1104, Beirut 1110 i Sidó 1111 Aconseguí que la seva autoritat fos reconeguda pels estats cristians sorgits arran de la primera croada

Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…

Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les…

El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…