Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
guerra dels bòers
Història
Militar
Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repúbliques bòers d’Orange i Transvaal (1899-1902), que acabà amb la incorporació d’ambdues repúbliques com a colònies britàniques.
L’expansionisme britànic a l’Àfrica del Sud, la no-acceptació per part dels bòers dels nous immigrats anglesos uitlanders , cada cop més nombrosos, i la política divergent d’uns o altres envers els nadius originaren el conflicte Iniciada la guerra, els bòers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victòries, sota la direcció d’hàbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i gràcies a la millor adaptació de llurs tropes a les condicions de la guerra, però els britànics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament els bòers a Paardeberg…
Gran Trek
Història
Migració (trek, en neerlandès) dels bòers des de la colònia del Cap vers l’interior del país (1834-39), provocada pels conflictes amb les autoritats britàniques.
Traslladant-se amb els seus ramats, els bòers sotmeteren els zulús i fundaren els estats autònoms de Natal, Orange i Transvaal afrikàner
uitlander
Història
Nom donat, al Transvaal i Orange, als immigrats britànics que hi arribaren arran del descobriment de jaciments d’or i diamants, a mitjan segle XIX.
Els conflictes que la seva presència creixent provocà amb els bòers foren una de les causes de la guerra dels bòers 1899-1902
Stephanus Johannes Paulus Kruger
Història
General bòer.
Cap de l’exèrcit i president de la república del Transvaal, dirigí la guerra dels bòers S'exilià a Europa, però no obtingué cap ajut governamental, malgrat la simpatia general per la causa dels bòers
South African Party
Història
Partit polític sud-africà.
Fou creat pel general Louis Botha, amb la fusió de diversos partits bòers i anglesos de tendència moderada Vencé àmpliament a les eleccions del 1910 sobre els seus rivals més forts, els unionistes de Jameson i els laboristes de Creswell El partit esclatà el 1913 quan Hertzog abandonà el govern i fundà el Partit Nacionalista El 1924 una aliança entre laboristes anglesos i nacionalistes bòers vencé el SAP, dirigit pel general Smuts, i aquest el desfeu, i originà més tard l’United Party
Louis Botha
Història
Militar
Política
General i polític sud-africà.
Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà
Archibald Percival Wavell
Història
Militar
Militar britànic, primer comte de Wavell.
Participà en la guerra dels bòers i en la Primera Guerra Mundial En la Segona lluità contra els italians a l’Àfrica i contra els japonesos al sud-est asiàtic Ascendit a mariscal, fou nomenat virrei de l’Índia 1943- 47
Cecil John Rhodes
Història
Colonitzador anglès.
Fill d’un pastor protestant, el 1870 emigrà per raons de salut a l’Àfrica del Sud, on es dedicà al conreu del cotó fins el 1872 Representant del capitalisme colonial britànic, enriquit amb l’explotació de diamants a Kimberley Àfrica del Sud, fou elegit diputat al parlament del Cap 1881 i des del seu escó exigí l’expansió anglesa cap a l’interior La penetració alemanya cap al Transvaal donà força als seus arguments i el govern del Cap estengué el seu protectorat a Betxuanalàndia 1885 Fundà la British South Africa Company, que finançà amb l’explotació de les mines d’or, i obtingué dels bantús…
John Denton Pinkstone French
Història
Mariscal anglès, primer comte d’Ypres.
Prengué part en la guerra dels bòers i fou nomenat cap d’estat major imperial 1912 i promogut mariscal 1913 Comandà el cos expedicionari britànic al front occidental 1914-15 i fou nomenat cap de l’exèrcit de l’interior 1916-18 i virrei d’Irlanda 1918-21
Piet Arnoldus Cronje
Història
Militar
General bòer.
El 1880 dirigí la primera revolta contra la Gran Bretanya i aconseguí èxits importants Sostingué el president Paul Kruger des del parlament, i el 1886 capturà el guerriller Jameson Durant la guerra dels bòers 1899-1902 assetjà Mafeking i resistí a les forces britàniques, particularment a Magersfontein, però s’hagué de rendir a Paardeberg 1900