Resultats de la cerca

La policia descobrí el projecte, fou a temps de retirar la bomba collocada i detingué com a autors set joves d’Estat Català entre els quals Jaume Compte i Miquel Badia, del CADCI, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera

Partidari del rei arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona 1713-1714 per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artillers especialitzats en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla Collaborà amb el general Joan Baptista Basset Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa Acabada la guerra, es negà a collaborar amb els vencedors

Obrer litògraf, el 24 de setembre de 1893 llançà una bomba als peus del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a Barcelona Causà la mort d’un guàrdia civil i diversos ferits, entre els quals el mateix capità general No intentà de fugir i el 5 d’octubre fou afusellat al castell de Montjuïc

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Milità a les files anarquistes bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona juny 1896 Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels qui sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el procés de Montjuïc Fou afusellat el 4 de maig de 1897

Cap dels serveis de policia de Barcelona a partir del 1893 Conegut com El Vinagret en record de la seva actuació en els baixos fons de la ciutat quan era jove quasi analfabet, però astut i eficaç, es veié tanmateix superat davant l’onada de terrorisme anarquista En especial, fou molt recriminada la seva actuació davant la bomba del carrer dels Canvis Nous, el 1896, que desencadenà el procés de Montjuïc Posteriorment, actuà com a intermediari entre el confident terrorista Joan Rull i els governadors civils Bivona i Osorio y Gallardo, en 1905-08

Fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, el 1905 passà a treballar amb Francesc Ferrer i Guàrdia a l’editorial de l’Escola Moderna El 31 de maig de 1906 llançà una bomba contra la carrossa d’Alfons XIII i Victòria Eugènia —els quals resultaren illesos— que provocà 24 morts Aconseguí de fugir ajudat pel republicà Nakens, però el 2 de juny se suïcidà en ésser descobert Sembla que anteriorment, pel maig del 1905, havia participat també en l’atemptat contra Alfons XIII a París Hom ha atribuït la seva actuació a la influència de Soledat Vilafranca, muller de Ferrer

Després de mantenir relacions amb els grups anarquistes barcelonins en 1901-05, fou empresonat acusat d’haver collocat una bomba Tanmateix, poc després aconseguí un lloc de treball a l’ajuntament, conegué el comte de Güell i a través d’aquest el governador civil, al qual s’oferí com a confident Ossorio y Gallardo acceptà els seus serveis i entre el desembre de 1906 i el maig de 1907 sembla que la major part de les bombes que esclataren a Barcelona foren fabricades i collocades pel mateix Rull Finalment, en voler extorsionar el governador, fou detingut, jutjat i executat a la presó Model de…

D’origen humil, fou elegit senador demòcrata per Missouri 1934 i vicepresident 1944 amb Franklin D Roosevelt Esdevingut president a la mort de Roosevelt 1945, fou reelegit l’any 1948 Al cap de poc temps d’haver pres possessió del càrrec ordenà el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki En política interior vetà les lleis Taft-Hartley 1947, que limita el dret de vaga, i McCarran-Walte 1952, que restringeix la immigració La seva actitud anticomunista afavorí el desenvolupament del maccarthisme i el desencadenament de la guerra freda Impulsà una política intervencionista i donà…

Acabada la Segona Guerra Mundial i després d’una treva gener-abril 1946, les forces del Guomindang dirigides per Chiang Kai-shek, després de la batalla de Huau Hai octubre del 1948 — gener del 1949, retrocediren davant la contraofensiva dels comunistes, que rebien ajut de l’URSS L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong, màxim dirigent dels comunistes, proclamà a Pequín la República Popular Xinesa i el 14 de febrer signà un tractat d’amistat i cooperació amb l’URSS La victòria militar inicià una primera fase revolucionària destinada a combatre la burgesia reaccionària, el subdesenvolupament, la manca…