Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Esteve II de Bòsnia
Història
Ban de Bòsnia (1322-53).
Fill d’Esteve I, restaurà la dinastia dels Kotromanić Consolidà el seu país i li donà prestigi polític Aconseguí 1326, en lluita contra els serbis, accés a la mar i es beneficià de les lluites entre Venècia i Hongria El succeí el seu fill Tortko I
Tvrtko I de Bòsnia
Història
Ban (1353-77) i després rei (1377-91) de Bòsnia, nebot i successor del ban Esteve II de Bòsnia
.
Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III Davisa
Gavrilo Princip
Història
Patriota serbi.
Afiliat a la societat secreta nacionalista Mà Negra , assassinà per ordre seva el príncep hereu d’Àustria, Francesc Ferran, i la seva muller, a Sarajevo 28 de juny de 1914 Morí a la presó
Francesc Ferran d’Àustria-Este
Història
Arxiduc d’Àustria i cap de la casa ducal dels Este de Mòdena.
Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera Guerra Mundial
Monarquia Austrohongaresa
Història
Unió reial —amb trets federals— dita també Àustria-Hongria o monarquia dual, establerta per l’Ausgleich del 1867, entre l’imperi d’Àustria —reduït a la Cisleithània— i el regne d’Hongria (o Transleithània).
El 1909 li foren annexades, indivisament, la Bòsnia i l’Hercegovina La unió restà dissolta el 1918 El sobirà comú —titulat emperador i rei— portava a Àustria el títol d’emperador rei i a Hongria el de rei
tractat de Belgrad
Història
Tractat signat l’1 de setembre de 1739 entre Rússia i Àustria d’una part, i Turquia de l’altra.
Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov
Pere I de Sèrbia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sèrbia (1903-18) i de Croàcia i Eslovènia (1918-21).
Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia
tractat de Santo Stefano
Història
Tractat signat a la localitat de Santo Stefano (o San Stefano), actualment Yeşilköy, prop d’Istanbul, el 3 de març de 1878, entre Rússia i Turquia i que posà fi a la guerra dels Balcans (1877-78).
Pel mateix tractat, Romania, Sèrbia i Montenegro accedien a la sobirania pròpia i Bòsnia i Hercegovina a l’autonomia Parallelament, Rússia organitzà la Gran Bulgària, sobre la qual tingué ascendència Aquesta hegemonia russa als Balcans motivà la convocatòria del congrés de Berlín 1878 per part de les potències occidentals
Guglielmo Oberdan
Història
Patriota italià.
Fugí de l’exèrcit austríac, a Bòsnia, i tornà a Itàlia 1878 Per tal de cridar l’atenció del món sobre l’irredemptisme de Trieste, planejà de matar-hi l’emperador austríac Denunciat per uns agents provocadors, fou jutjat i penjat, malgrat les protestes arribades d’arreu Un cant patriòtic istrià porta el seu nom
congrés de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 13 de juny al 13 de juliol de 1878, presidida per Bismarck i convocada, sota la pressió d’Anglaterra i Àustria-Hongria, per a revisar la pau de San Stefano, per la qual Rússia eliminava Turquia dels Balcans.
Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi