Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Kanishka
Història
Rei indoscita de l’Índia.
Membre de la dinastia Kušān, regnà a Gandhāra i més tard conquerí l’Índia septentrional Protegí el budisme i afavorí els contactes culturals amb l’Occident
màuria
Història
Membre de la dinastia índia fundada al Magadha, vers el 320 aC, per Chandragupta Maurya, el qual s’apoderà de Pāṭaliputra, després de matar el darrer descendent dels nandes.
Aśoka, el propagador del budisme a l’Índia, en fou el principal representant Els màuries foren derrocats 185 aC per Pusyamitra, el qual fundà la dinastia xunga
Pallava
Història
Dinastia índia que regnà a Kānci (actual Kānchīpuram), de la primeria del s V a la darreria del sIX.
Originària del Dècan, els seus membres impulsaren el comerç, s’expandiren limitadament pel SE d’Àsia i sostingueren el budisme, el jainisme i la fe bramànica foren eclipsats gradualment per la dinastia tàmil dels Chola
Shomū-tennō
Història
Emperador del Japó (724-749).
Durant el seu regnat, que s’inclou en l’edat d’or del budisme japonès, les doctrines budistes feren avenços importants Les arts també tingueren una gran florida en el que fou conegut com a període Nara
Li Shimin
Història
Emperador de la Xina (626-649).
Considerat fundador de la dinastia Tang , frenà les temptatives d’expansió turca i restablí el protectorat xinès sobre els regnes de l’alta Àsia Fou administrador i protector de les lletres i del budisme i reformà el codi xinès
Shotoku Taishi
Història
Príncep japonès, regent de l’imperi (600-621) durant el regnat de l’emperadriu Suiko.
Introduí el budisme al Japó, promulgà un codi de lleis 604 d’influència xinesa i contribuí al desenvolupament de la civilització japonesa L’any 620 publicà dues obres històriques, el Termo-ki i el Koku-ki , d’un gran interès
han
Història
Membre de la dinastia xinesa que regnà del 202 aC al 220 dC, període interromput per la usurpació de Wangmang (9 dC-22 dC); els hans anteriors a la usurpació, o occidentals, establiren la capital a Chang’an; els hans posteriors al 22 dC, o orientals, l’establiren a Luoyan.
La dinastia començà amb Liu Pang, que, en el període d’anarquia que seguí a la dinastia qin, prengué el poder amb el nom de Gaozu Els hans enfortiren les institucions xineses i feren conquestes a l’Àsia central, que permeteren nous contactes culturals, com, per exemple, la penetració del budisme
oǧuz
Etnologia
Història
Individu d’un poble turc oriental les primeres notícies del qual semblen ésser del segle VII.
Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el s IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al s X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès
Aśoka
Història
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa Kāmāśoka seguida d’un període de ferotge crueltat Chaṇdāśoka, per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós Dharmāśoka Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes se'n conserven més de 20, de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant…
Pāla
Història
Dinastia índia que regnà a Bengala des del s VIII fins al XII.
El seu fundador, Gapala, assolí el poder en un període d’anarquia, i el seu fill i successor, Darmapāla ~770-810, expandí el regne i controlà Kanauj un quant temps Els monarques Devāpāla sIX i Rāmapāla s XII foren els més importants de la família, sota la qual el país abraçà el budisme Les dinasties veïnes dels Sena i Gāhadavāla eclipsaren els Pāla i en reduïren el regne als territoris al S de Bihar, on s’extingiren