Resultats de la cerca

Publicà un butlletí 1924 i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s’adheriren al falangisme

Partidari de les doctrines anarquistes, fundà els diaris “L’Agitation” 1892 i “Le Libertaire” 1895 entre les seves obres es destaquen Philosophie libertaire 1895 Fundà una escola-orfenat 1905 i creà un butlletí pedagògic 1914

Publicà un “Butlletí” 1923-26 en el qual aparegueren treballs originals d’Hugo Obermaier, P Bosch i Gimpera, Josep de C Serra i Ràfols, Ll Pericot, H Breuil, JM Batista i Roca, A Duran i Sanpere, Telesforo de Aranzadi, R Serra i Pagès, etc

El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama  i altres publicacions, com La Branca  i Pla i Muntanya  1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat  i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El 1932 fou…

De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…

Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd

Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi collaborà assíduament i hi…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà al marge dels…