Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Miquel Antic de Llorac
Història
Regidor perpetu de l’ajuntament de Palma, nomenat el 1749 per Ferran VI.
Per tal de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, redactà un projecte de reforma, que defensà en una Satisfacción de los reparos 1753 El 1758 fou creada una junta de cabals comuns, a partir de la seva proposta Per fideïcomís, anteposava als seus cognoms el de Palou
Junta Popular Directiva Provisional
Història
Organisme creat a Barcelona el 16 de novembre de 1842 per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.
Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats marquès de Llo, AYáñez, JXifré i fabricants Muntades, Güell, Comas i Tous La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta desprestigiada, la Junta Popular fou dissolta i fou substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero
Jaume Valls
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política
cúmul
Història
En alguns antics municipis catalans, tresor del comú, conjunt de cabals del municipi.
Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa
Història
Baró de Savassona, senyor d’Esparreguera (que vengué als Montserrat), d’Olost i de Cererols.
Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen els béns…
bosser | bossera
Història
Tresorer o caixer encarregat de la custòdia dels cabals del comú d’un monestir o una parròquia.
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a llur risc o…
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…
maridatge
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XIII al XVIII, exacció que rebia el rei sobre els seus vassalls per a recollir cabals destinats al dot d’una filla o una germana.
Generalment era acordada en cort, i s’aplicava a tant per foc, distribuïts segons categories de vegades era fixada damunt els llocs reials, baronials o eclesiàstics, i aquests feien llur propi repartiment El 1419 Alfons el Magnànim rebaixà al braç eclesiàstic l’import del dret, en consideració als deutes que arrossegaven del temps de Ferran I, i condonà per a l’esdevenidor als vassalls de l’Església el pagament del maridatge de les filles bastardes o illegítimes Aquesta concòrdia fou confirmada per Ferran II el 1481 i el 1510 A la cort de Barcelona del 1493 fou acordat que les exaccions…