Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
vigília
Història
Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.
D’origen militar macedoni, la vigília fou adoptada pels romans, i indicà primerament cadascun dels torns de guàrdia nocturns, en contraposició a les excubiae o guàrdies diürnes
síndic | síndica
Història
A la corona catalanoaragonesa, representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
El conjunt de síndics de cadascun dels regnes constituïa el braç reial de les corts d’aquests
director | directora
vèlit
Història
Militar
A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
N'hi havia 1 200 a cada legió, 40 per a cadascun dels 30 maniples maniple Amb la reorganització de l’exèrcit feta per Mari primera meitat del s I aC foren substituïts per mercenaris estrangers
tractat de Tudellén
Història
Pacte signat a l’antic poble de Tudellén, prop de Fitero (Navarra), entre Ramon Berenguer IV de Catalunya-Aragó i Alfons VII de Castella, el 27 de gener de 1151.
Establia un nou repartiment de Navarra entre aquests dos monarques i també la delimitació de les zones atribuïdes a cadascun en la futura conquesta L’acord atribuïa als catalans la zona del País Valencià i gairebé tot el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera, amb llurs castells, però mantenia el vassallatge dels catalans a Castella
Consell de Trenta
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda al segle XIV com a diputació permanent del Gran i General Consell de Mallorca
.
Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans
fogatge
Història
Dels s. XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats cens