Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
comanda de Berga
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital que tenia com a centre l’hospital de Sant Joan de Berga; la casa hospitalera de Berga és documentada ja al començament del s XIII dependent de la comanda de Costoja.
A partir del 1233 apareix ja organitzada com a comanda, però el comanador de Berga era el mateix de Costoja El 1374 la casa i la seva església foren adquirides per la vila cedides el 1378 a la comunitat cistercenca de monestir de Montbenet
regalia
Història
Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus de noblesa i jutjar llurs…
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…
regne Llombardovenecià
Història
Nom donat a les possessions italianes constituïdes pel Milanesat i el territori italià de la república de Venècia, que foren cedides a Àustria (congrés de Viena, 1815).
La Llombardia s’uní al regne d’Itàlia per la pau de Zuric 1859, i el Vèneto, per la pau de Praga 1866
Carles I de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1467-77).
Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís…
Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà.
Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps Diputat de la Generalitat de Catalunya 1446-49, s’oposà a l’alliberament collectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449 A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per…
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…