Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ignacio María de Allende
Història
Militar
Patriota i militar mexicà de pares espanyols.
Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí el fill d’…
Juan Aldama
Història
Patriota mexicà, germà d’Ignacio Aldama.
Capità del regiment de cavalleria de la Reina, prengué part a la conspiració de Valladolid 1809 i a les juntes secretes de Querétaro i de San Miguel 1810 Fou un dels caps de la insurrecció antiespanyola amb Hidalgo i Allende L’endemà de l’aixecament 15 de setembre de 1810 fou nomenat president de la junta de San Miguel i dirigí una part de l’exèrcit insurgent L’any 1811 l’exèrcit fou derrotat per les tropes reialistes de Calleja a Aculco i a Puente Calderón en la retirada cap al nord, Aldama fou fet presoner a Acatita de Baján, juntament amb els caps de la insurrecció, i afusellat
Miguel Hidalgo y Costilla
Monument dedicat al sacerdot i revolucionari mexicà Miguel Hidalgo, a la ciutat de Guadalajara, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Història
Revolucionari mexicà.
Sacerdot, fou vicari de l’església de los Dolores de Guanajuato, on inicià una tasca d’educació popular i alhora anà madurant les seves idees independentistes Considerat com un intellectual perillós per les autoritats hispàniques, fou acusat d’heretgia per la inquisició A punt d’ésser empresonat, el 16 de setembre de 1810 proclamà, amb l’anomenat grito de Dolores , la revolució, que significà l’inici de la lluita per la independència, a la qual donà una dimensió de reforma social Reuní un exèrcit popular que derrotà els reialistes a San Miguel, Celaya, Valladolid i Guanajuato, però fou vençut…
Pancho Villa
Pancho Villa
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari mexicà.
A setze anys fugí a les muntanyes, acusat d’homicidi, i treballà durant 15 anys com a ramader i jornaler i es dedicà al bandolerisme Canvià el seu nom, Doroteo Arango, pel de Pancho Villa El 1910 s’uní a les forces maderistes contra Porfirio Díaz com a irregular Condemnat a mort a causa d’una insubordinació, fou salvat per Madero i s’escapà de la presó El 1913 tornà als EUA, i inicià la revolta agrarista al nord de Mèxic, campanya en la qual es distingí com a cap de la cavalleria lleugera Quan Victoriano Carranza s’uní als insurrectes, Villa acceptà el pla de Guadalupe S'alià amb Pascual…