Resultats de la cerca

A partir del 1233 apareix ja organitzada com a comanda, però el comanador de Berga era el mateix de Costoja El 1374 la casa i la seva església foren adquirides per la vila cedides el 1378 a la comunitat cistercenca de monestir de Montbenet

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…

Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’ésser un xic ampullós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca Feu obres al priorat del…

Fou jurat hereu de la corona el 1302 Més tard fou procurador general de tots els regnes, en el qual càrrec tingué com a principal assessor Bernat de Fenollar La seva excessiva rigor, especialment a Daroca, donà lloc a amonestacions paternes El 1308 havia estat pactat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, però l’infant alludí ja el 1311 a una eventual entrada seva en religió Vers el 1318 fou trobat en una cambra seva un hàbit de l’orde de predicadors, i això donà lloc a l’allunyament del confessor de l’infant, Pere de Déu, monjo de Santes Creus Sota la pressió paterna, acceptà de celebrar…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…