Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Jaume Sallés i Figueras
Història
Economia
Sindicalista i polític.
Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu
Nadežda Konstantinovna Krupskaja
Educació
Història
Política
Militant revolucionària bolxevic i pedagoga.
El 1898 es casà amb Lenin , exiliat a Sibèria, i després de la revolució participà en la política educativa i social, en general de forma activa i constant Fou membre destacada de diverses comissions i institucions relacionades amb l’educació A la mort de Lenin s’oposà al creixent poder de Stalin
Miquel dels Sants Cunillera i Rius
Història
Política
Metge i polític.
Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra
Francesc Riera i Claramunt
Història
Política
Sindicalista i polític.
Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930 Alcalde de Martorell 1930, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires
Consell dels Ancians
Història
Òrgan de govern a la república de Gènova.
Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí
Jaume Magre i Ubach
Història
Política
Polític.
Fou president de la Joventut Republicana local i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana Per l’abril del 1931 proclamà la República a Cervera Havent ingressat a l’Esquerra, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida novembre del 1932 Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret Exiliat a França desembre del 1938, retornà a Catalunya el 1948
Louis Charles Delescluze
Història
Política
Revolucionari francès.
Participà en la Revolució del 1830, i s’exilià a Bèlgica 1836-40 Republicà d’extrema esquerra, sostingué la Primera Internacional i fundà la publicació Le Réveil 1868 participà en la Revolució del 1848, després de la qual s’hagué d’exiliar Durant la Comuna, fou membre de les comissions de relacions exteriors, executiva i de guerra, del Comitè de Salvació Pública i delegat civil a la guerra Fou mort per les tropes de Thiers en una barricada del carrer de Voltaire
Miquel Nacher
Història
Economia
Dirigent obrer internacionalista.
Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880 Morí a la presó
Manuel de Rajadell
Història
Cavaller.
Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalanoaragonesa el 1396 Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou
comissari delegat de la Generalitat de Catalunya
Història
Càrrec polític de la Generalitat, creat per decrets d’abril i maig de 1931.
Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida