Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
comitiva
Història
Grup d’homes lligats a un cap guerrer, príncep o senyor territorial per un vincle de clientela militar.
La comitiva assolí un gran desenvolupament entre els pobles germànics sense hipotecar llur llibertat, molt homes lliures s’unien a un cap militar o a un noble i l’acompanyaven en les expedicions en canvi de protecció, armament i queviures Aquesta institució pervisqué en els regnes germànics sorgits del desmembrament de l’imperi Romà ha estat considerada com un precedent del règim feudal
seguici
Història
Conjunt de persones que acompanyen i segueixen algú per fer-li honor en una cerimònia, marxa solemne.
Constituït entre els romans per la comitiva dels clients client i, entre els germànics, per la comitiva dels gardings garding, constituí un precedent del règim feudal
Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví
Història
Diplomàtic.
Fill de Francesc Carròs de Vilaragut i Bellvís, de qui heretà la baronia de Toga Patge reial des del 1477, es casà el 1493 amb una filla del baró de Càrcer El 1506 formà part de la comitiva que acompanyà Ferran II de Catalunya-Aragó i Germana de Foix a Itàlia Ambaixador reial a Anglaterra 1509-15, refermà les relacions, ja cordials, amb aquest país per tal de fer cara a l’hostilitat de Lluís XII El 1518 fou nomenat ambaixador a Roma, on ja hi havia Jeroni de Vic L’ocupació del càrrec per part de dos catalans provocà una reacció violenta el 1520 fou rellevat pel castellà Juan…
Berenguer de Lloria i d’Entença
Història
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró.
Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…
festa de Sant Dionís
Història
Commemoració anual, a la ciutat de València, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).
Instituïda el 1338, assolí una gran solemnitat s XV i XVI consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I des del s XVII fou dut en la processó Hom afegí als actes un sermó allusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta 1707, ha perviscut en la tradició popular els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets és…
Antoni Tallander
Sepulcre d'Antoni Tallander a la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Cortesà.
Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de…
garding
Història
Entre els visigots, personatge de la comitiva del rei i vinculat a ell per uns lligams especials de fidelitat.
Consagrat a la custòdia i al servei del monarca, en rebia sovint terres en propietat, formava part de l’aula règia i gaudia de privilegis d’immunitat
pompa
Història
Acompanyament sumptuós o comitiva solemne en ocasió de festes, cerimònies o d’altres esdeveniments de la vida pública o privada.
A l’antigor clàssica indicava una processó en ocasió de sacrificis, de funerals, de noces i, sobretot, d’entrades triomfals, durant la qual eren transportades imatges sagrades, trofeus i efígies d’emperadors
Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
Història
Virrei de Sicília (1507-09) i de Nàpols (1509-22) i capità general de la Santa Lliga (1511-13).
Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità general de la Santa Lliga 1511, al capdavant de les…
antrustió
Història
Entre els francs, home lliure que, havent jurat fidelitat al rei o a la reina, rebia en canvi honors i protecció i formava part de la comitiva reial.
Si era occit, l’homicida restava obligat a indemnitzar la família d’aquell el triple del que era previst per als altres homes lliures