Resultats de la cerca

Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597 Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona

Senyor de Rocamartí que havia comprat Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat 1698 Fou del consell de Sa Majestat i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà

La baronia fou creada el 1616 a favor de Ximen Peres Roís de Liori i Pertusa, que havia comprat, el 1599, els llocs d’Alcanalí i de Mosquera a Martí d’Alagó, marquès de Villasor Entre els seus descendents cal esmentar el baró Josep Ruiz de Lihory, crític d’art i polític El títol ha passat recentment a la família dels Manglano, barons de Llaurí

Posteriorment fou atorgat a Enric d’Aragó, fill illegítim de Ferran I de Nàpols Passà al seu fill, Lluís, que el renuncià el 1494, en esdevenir clergue, a favor del seu germà Carles El 1507 Gerace fou concedida a Gonzalo Fernández de Córdoba, i vers el 1552 el marquesat fou comprat pels ducs de Terranova El 1609 fou erigit en principat de Gerace a favor de Girolamo Oliva-Grimaldi, tercer duc de Terranova

El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849

Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova

Senyor de Castelldefels 1340 — que deixà en testament 1390 a la seva filla Elisabet, muller de Gispert de Guimerà — i d’Olorda que havia comprat, el 1377, als Desllor El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda 1388 de l’obra de Petrarca El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li adjuntà Molins de Rei Estigué casat amb Constança

Prengué part en la conquesta de Sardenya amb tres cavalls armats Durant la campanya del Rosselló contra el rei de Mallorca, participà en els setges d’Argelers i de Cotlliure 1344 Pels seus serveis el rei li concedí el mer imperi d’algunes viles sardes de la Barbaja, que Nicolau havia comprat a uns parents seus de la família Subirats 1345 Casat amb una filla de Berenguer de Palau 1321-22, no tingué descendència legítima i féu hereu de les seves possessions sardes el seu nebot Nicolau de Pròixida, fill de la seva germana Estefania Carròs Malalt a Mallorca, obtingué llicència reial…

Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan…

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat…