Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Mir
Història
Rei dels sueus (570-583).
Successor de Teodomir, atacà 572 i ocupà els territoris dels rucons, per la qual cosa Leovigild li declarà la guerra un cop derrotat, hagué de concertar una treva 576 Ajudà la rebellió d' Ermenegild , però s’hagué de retre novament
Jaume de Bru
Història
Ciutadà honrat de Barcelona i ambaixador.
Després de la ruptura amb Felip IV de Castella, la generalitat de Catalunya l’envià com a ambaixador a Lluís XII de França De primer, acordà amb Richelieu la constitució d’una República Catalana sota protecció francesa, però després fou obligat a concertar una aliança en la qual Catalunya restava sota la corona de França
Sanç I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1185-1211).
Fill d’Alfons I i Mafalda de Savoia Abans d’accedir al tron, dirigí una expedició per terres andalusines 1178 i lluità contra els almohades 1184 Esdevingut rei, concedí furs i privilegis per estimular el poblament de les zones frontereres, la protecció de les quals encomanà als ordes militars La seva actitud anticastellana el dugué a concertar un pacte d’aliança amb Alfons el Cast de Catalunya-Aragó i Alfons IX de Lleó Osca, 1191, però després se separà del lleonès i signà un tractat amb castellans i aragonesos 1197, que tingué com a conseqüència una penetració portuguesa per…
Sanç III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1000-35) i comte d’Aragó (Sanç II: 1000-35), de Ribagorça (Sanç I: 1017-35) i de Castella (Sanç II: 1029-35), fill i successor de Garcia IV.
Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…
federalisme
Al·legoria del triomf del federalisme (1873), a les pàgines de “la Campana de Gràcia”
© Fototeca.cat
Història
Política
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera direcció tendeix a crear a la…