Resultats de la cerca

Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere Torroella i el castellà Juan de Tapia La seva figura apareix a l’arc del Castellnou, a Nàpols Mort Alfons, Lucrezia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d’aquell

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí…

De família camperola, òrfena el 1471, visqué aleshores amb els seus parents a Còrdova, on conegué Colom 1487, del qual tingué un fill, Hernando Colón el seu matrimoni no ha estat demostrat, però l’almirall l’encomanà en el testament al seu fill legítim, Diego

Conegué les lleis discriminatòries al despatx del seu pare, el jutge DCady Casada amb l’abolicionista Henry Brewster Stanton 1840, es lliurà a la reivindicació feminista En collaboració amb Susan BAnthony escriví The Revolution 1868-70, i amb Matilde Gage The History of Woman Suffrage 1881-1922

Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques

Conegué Lerroux a Madrid dins la redacció d' El País i posteriorment anà a Logronyo, on dirigí el diari Heraldo de la Rioja i fundà La Unión Republicana El 1906 passà a residir a Barcelona com a secretari polític de Lerroux i dirigí la revista El Progreso Ilustrado en 1912-13 fou regidor

A Londres conegué Marx i Engels, i fou membre del consell general de la Primera Internacional Participà en la Comuna de París i preparà una legislació social que no pogué ésser aplicada Tornà a Hongria el 1878 i fou l’inspirador dels primers congressos obrers Fou empresonat l’any 1882 Morí exiliat

El 862 havia raptat Judit, filla de l’emperador Carles el Calb Aquest consentí més tard al matrimoni, i el 864 donà a Balduí diversos comtats dels Països Baixos L’autor dels Gesta Comitum Barcinonensium conegué el fet i l’incorporà, transformant-lo en la llegenda de Guifré I, comte de Barcelona, que s’hauria casat amb la filla del comte de Flandes

Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785

Educat a la Gran Bretanya, on conegué el socialisme fabianista i el moviment independentista irlandès, en tornar a l’Índia s’uní al partit del Congrés i lluità per l’alliberament del país i per la modernització de la seva estructura socioeconòmica Collaborà estretament amb Gandhi i, com ell, passà molts anys a la presó L’any 1947, en assolir la independència la Unió Índia, esdevingué cap del govern i ministre d’afers estrangers, càrrecs que ocupà fins a la mort