Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Šāmil
Història
Cap musulmà del Daguestan i heroi de la independència caucàsica.
Formà part d’un orde dervix i fou proclamat imam Del 1834 al 1859 dirigí la resistència dels muntanyesos de Caucàsia fins que fou reduït i confinat a diverses ciutats russes El 1869 fou autoritzat a anar en pelegrinatge a la Meca i es retirà a Medina
Joan Larrea i Espeso
Història
Política
Polític.
S'establí a l’Argentina, on es dedicà al comerç Nomenat vocal de la Primera Junta Independentista 1810, fou membre de la comissió que redactà la constitució argentina, president de l’assemblea 1818 i creador de l’esquadra del país Durant una època fou perseguit i confinat Rehabilitat, s’apartà de la política
Teodosi III
Història
Emperador d’Orient (716-717).
Recaptador d’imposts a la Mèsia, fou proclamat emperador per les tropes del tema d’Opsíkhion, que destronaren AnastasiII En no ésser reconegut, però, per les milícies de l’Àsia, que aclamaren com a emperador Lleó II, fou destronat i confinat en un monestir 717, on morí al cap de cinc anys
Antoni Buch
Història
Polític liberal.
El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya 1820 i cap polític interí de Mallorca 1821-22 i de Valladolid Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València
Antoni Maria Sbert i Massanet
Història
Polític.
Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca Organitzà i presidí 1928 la Federación Universitaria Escolar de Madrid FUE, i posteriorment 1929, el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques Membre fundador…
Diego Muñoz Torrero
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823
Josep Aimeric i Varas
Història
Militar
Militar i polític.
Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats
Maroboduus
Història
Rei dels marcomans.
De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna
Ercole Consalvi

Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera
Història
Duc de Medinaceli i d’Alcalá de los Gazules.
Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli