Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
comtat de Capaccio
Història
Jurisdicció feudal napolitana, concedida el 1504 i confirmada el 1516 a Bernat de Vilamarí
.
Passà als Sanseverino, prínceps de Salern
baronia de Blancafort
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort (Noguera), comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui.
El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull mort el 1786
baronia de Lés

Capella de Sant Blai, de l’antiga baronia de Lés (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan
marquesat del Vasto
Història
Títol concedit, el 1496, a Íñigo de Ávalos, sobre la terra del Vasto d’Ammone (el primer marquesat del regne de Nàpols).
La grandesa d’Espanya li fou confirmada el 1762 al dotzè titular Diego de Ávalos Cal destacar entre llurs posseïdors Alfonso d'Ávalos Passà als Sanchiz, marquesos de Valderas
baronia de Miserendino
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernò, a qui fou confiscada per rebel.
Fou confirmada de nou el 1453 a Galceran de Corbera, mestre racional i president de Sicília, que la comprà a Beatrice Arezzo El 1622 passà als Filingeri, prínceps de Cutò
Bertran de Castellet
Història
Magnat, fill del castlà de Siurana, Bertran de Castellet.
Actuà en 1173-90 al costat d’Alfons I de Catalunya-Aragó El 1187 Berenguer de Guàrdia li féu cessió del castell de Pierola, confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina
comtat de Guimerà
Història
Títol concedit el 1599 a Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, sobre la seva baronia de Guimerà.
Ha passat als Ferrandis d’Híxar, els Silva i els Caro La baronia de Guimerà fou un feu dels Alemany, possiblement sortits dels Cervelló fou confirmada el 1359 a Francesc Alemany i passà als Castre-Pinós a la primera meitat del segle XIV
Festa d'Aran
Història
Dia oficial de la Vall d'Aran (17 de juny), celebrat anualment des del 1991.
Commemora la data de celebració de les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran , que reprèn l’autogovern atorgat per Jaume II des del 23 d’agost de 1313 amb els privilegis de la Querimònia , confirmada pels successius monarques, des d’Alfons IV 1328 fins a Ferran VII 1817
Sergi
Història
Patriarca de Constantinoble (610-638).
Conseller d’Heracli, durant l’absència d’aquest administrà l’Imperi La seva formulació del monotelisme , sostinguda pel papa Honori I i promulgada en l' Ekthesis per Heracli, fou de moment confirmada pels sínodes de Constantinoble del 638 i 639, però finalment condemnada pel concili de Calcedònia 681
Qaslari Abraham ben David
Història
Judaisme
Jueu, fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.
L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336 És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Boḥan S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina