Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Anthony Babington
Història
Cap d’una conspiració catòlica (1586) contra la reina Elisabet I d’Anglaterra.
La conspiració, relacionada amb les aspiracions dels catòlics escocesos d’entronitzar Maria d’Escòcia, comptava amb l’adhesió de Felip II d’Espanya Descoberta la conjura, Babington fou executat
Giacomo Durando
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa
James Scott
Història
Fill natural de Carles II d’Anglaterra.
Duc de Monmouth 1663-85, aspirà a succeir el seu pare, però aquest deixà el tron al seu germà Jaume Participà en la conjura de Rye House 1683, cosa que l’obligà a exiliar-se El 1685 tornà a Anglaterra, on organitzà un exèrcit, que fou derrotat per Jaume II Capturat, fou executat
Ranavalona I de Madagascar
Història
Reina de Madagascar (1828-61).
Succeí el seu marit Radama I 1828 i perseguí els cristians i els europeus a instàncies dels aristòcrates malgaixos que s’havien enriquit amb el tràfic d’esclaus Una reacció anglofrancesa 1845 aturà la campanya, però el descobriment d’una conjura familiar l’empenyé a perseguir altre cop els cristians i a expulsar els europeus
Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando
Història
Aristòcrata castellà.
Duc d’Híxar per matrimoni 1622 amb Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar Híxar Desitjós de substituir el comte duc d’Olivares, quan aquest fou destituït s’enfrontà amb Luis Menéndez de Haro i fou desterrat de la cort El 1648 fou empresonat a perpetuïtat, arran d’una conjura adreçada a fer-lo rei d’Aragó
Magnenci
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident.
General, d’estirp germànica, al servei de Constant I, mentre aquest era assassinat en una conjura fou proclamat emperador a Autun, i aconseguí d’estendre la seva autoritat a les províncies occidentals Constanci II el derrotà a Mursa Pannònia el 351 i, havent-se retirat vers la Gàllia, se suïcidà dos anys més tard
Simone Boccanegra
Història
Primer dux de Gènova (1339-44; 1356-63).
Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega
Enric Stuart
Història
Rei consort d’Escòcia (1565-67), duc d’Albany i comte de Darnley i de Ross (1565), fill de Matthew Stuart i de Margaret Douglas.
Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat
Parmenió
Història
Militar
General macedoni.
Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar
Ofoni Tigel·lí
Història
Prefecte del pretori de Neró.
D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà