Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Feargus Edward O’Connor
Història
Polític irlandès.
Seguidor primerament d’O'Connell i després cartista, fou diputat 1832-35 El seu periòdic, Leeds Northern Star , fundat el 1837, tingué una gran circulació El 1841, després d’un any de presó perquè publicà un libel sediciós, esdevingué líder indiscutit del cartisme Fundà la National Land Company, que demanava la parcellació dels latifundis Dirigí la gran campanya cartista del 1848
Bernardo O’Connor y O’Phaly
Història
Militar
Militar d’origen irlandès.
Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la Vella i Granada
cartisme
Història
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l’Associació de Treballadors de Londres.
El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí
comtat d’Ofalia
Història
Títol concedit el 1776 al general Bernardo O’Connor y O’Phaly
.
Passà als O'Brien i als Salabert, marquesos de la Torrecilla La darrera descendent dels Salabert es casà amb Narciso de Heredia y Begines de los Ríos, segon comte d’Heredia-Spinola i primer marquès d’Heredia No tingueren fills i el títol passà als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i als Medina
avalot de les Quintes
Història
Revolta popular esdevinguda a Barcelona pel maig del 1773, quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III d’Espanya, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.
Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O'Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força els guardians del Portal Nou els repelliren a trets i hi hagué…