Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
marquesat de Conquestes
Història
Títol concedit per Felip V, el 1704, a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.
Ha passat als Jordán de Urríes
tractat de Belgrad
Història
Tractat signat l’1 de setembre de 1739 entre Rússia i Àustria d’una part, i Turquia de l’altra.
Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov
Cristià V de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1670-99).
Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes
Axaiacatl
Història
Sisè emperador asteca (1469-81).
Fill i successor de Moctezuma I Estengué el seu territori amb les conquestes d’Oaxaca i Tehuantepec i sotmeté la ciutat de Tlatelolco Fou vençut pels tarasques Durant el seu regnat es realitzà la gran pedra circular de calendari asteca El 1481 el succeí el seu germà Tizoc
han
Història
Membre de la dinastia xinesa que regnà del 202 aC al 220 dC, període interromput per la usurpació de Wangmang (9 dC-22 dC); els hans anteriors a la usurpació, o occidentals, establiren la capital a Chang’an; els hans posteriors al 22 dC, o orientals, l’establiren a Luoyan.
La dinastia començà amb Liu Pang, que, en el període d’anarquia que seguí a la dinastia qin, prengué el poder amb el nom de Gaozu Els hans enfortiren les institucions xineses i feren conquestes a l’Àsia central, que permeteren nous contactes culturals, com, per exemple, la penetració del budisme
Aistolf
Història
Rei longobard (749).
Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis
Boleslau I de Polònia
Història
Duc (992-1024) i primer rei de Polònia (1024-25).
Obtingué l’erecció de l’arquebisbat de Gniezno 1000 S'apoderà de Cracòvia — definitivament unida a Polònia — , Silèsia, Lusàcia, Moràvia i Bohèmia 1003, conquestes que, excepte Bohèmia, li foren reconegudes, a canvi de rebre'n vassallatge paus de Magdeburg i Bautzen, 1013 i 1018, per l’emperador Enric II, a la mort del qual es coronà rei de Polònia
Ivan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1186-96).
Procedent d’una família de boiars els Belgun de la regió de Târnovo, dirigí l’aixecament de búlgars i valacs contra l’emperador bizantí Isaac II Àngel i obtingué 1178 el reconeixement del Segon Reialme Búlgar, amb Târnovo com a capital El seu fill Ivan II Asen deposà 1218 l’usurpador Boril I i engrandí el regne amb conquestes territorials
Tizoc
Història
Setè emperador asteca (1481-86).
Germà d’ Axaiacatl , el qual succeí, i d’ Ahuizotl , pel qual fou succeït, inicià la construcció dels temples al déu de la guerra, Huitzilopochtli, i al déu de la pluja, Tlaloc Malgrat que no guerrejà gaire, volgué que les seves conquestes constessin al temple de la divinitat protectora Ha romàs la pedra de Tizoc , altar monolític destinat a recollir la sang dels sacrificis
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina