Resultats de la cerca

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes

Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats…

Fill de Joan V, es casà amb la seva neboda Maria I 1760 Adalil de l’oposició a la política illustrada del marquès de Pombal, aconseguí de la reina que fos destituït 1777 Posteriorment no influí gaire en els afers de govern

Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència

Segon comte de Frigiliana i comte consort 1670 d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya Fou conseller d’estat i guerra, capità general d’Andalusia i lloctinent de València 1680-83, on alterà la moneda del país, fet que causà uns grans perjudicis a la població El 1683 fou nomenat general de galeres, i posteriorment presidí el consell d’Aragó 1698-1702

Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores mort el 1749, marquès consort de Bellpuig El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa el 1794 fou ascendit a brigadier Havent retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Medicopràctica Balear Fou ascendit a mariscal de camp

Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte