Resultats de la cerca

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscillaren…

Es reunia periòdicament i hi assistien els visirs i diversos dignataris i el soldà, en un recinte especial separat per una reixa La funció d’aquesta audiència era consultiva les decisions finals eren de la incumbència del gran visir

Fou un dels socis de la fàbrica Bonaplata, que installà a Barcelona la primera màquina de vapor per a usos industrials 1831 Milità en el partit progressista i formà part de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona de 1835 fou alcalde de Barcelona el 1836

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…

Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats marquès de Llo, AYáñez, JXifré i fabricants Muntades, Güell, Comas i Tous La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta desprestigiada, la Junta Popular fou dissolta i fou substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero

Sindicalista i militant de la SFIO 1923, fou alcalde d’Arràs 1945 i diputat, ministre i president del consell que provocà la intervenció a Suez 1956, a més de president de l’Assemblea Consultiva del Consell d’Europa 1954-56 Fou un europeista convençut Originàriament a l’ala esquerra i marxista del seu partit, progressivament es decantà cap a la dreta, fet que provocà l’escissió del PSU 1958 Posteriorment la SFIO es fusionà amb el PS Fou francmaçó del 1936 al 1969

Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51

Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982

Fill d’'Abd al-'Azīz II Durant el regnat del seu germà Sa'ud III fou hereu del tron 1953, ministre d’afers estrangers 1953-60 i regent 1963, fins que el succeí per decisió del consell dels ulemes i de l’assemblea consultiva Prometé la modernització del país amb la cooperació dels EUA i de la Gran Bretanya Malgrat el seu inicial distanciament del Caire, després de la guerra araboisraeliana del 1967 ajudà econòmicament els vençuts Assassinat per un nebot seu, fou succeït pel seu germà Hālid

Presidida pel tsar i integrada per autoritats eclesiàstiques, el consell dels boiars, membres de les classes populars i homes lliures de les ciutats, fou convocada sovint en temps d’Ivan IV, intervigué en l’elecció de Borís Godunov i fou novament activa sota Miquel III, però perdé importància a partir del 1622